dimecres, 25 de juny de 2008

Nazis

Un esbart de ments privilegiades ha alçat la veu per fer una proclama mai no oïda: diuen que la llengua espanyola ha d’estar tothora i arreu per damunt de la catalana, com l’oli sobre l’aigua, perquè és una llengua superior, i per tant l’única digna d’ésser universalment coneguda, pressuposada i usada, i les tristes llengües autonòmiques (sic) s’han de decantar i amagar i anar pels racons, o com a molt fer-se acompanyar, capcotes i ajupides, per l’excelsa majestat la lengua común, i que les polítiques lingüístiques de les Espanyes s’han de subordinar a aquest nobilíssim objectiu inundatori. Heil!!!! (vull dir: ¡Hemos dicho!).

El paper de la proclama es diu Manifiesto por la lengua común i les convivencials llumeneres que el signen són Carmen Iglesias, J. Antonio Marina, Aurelio Arteta, Félix de Azúa, Albert Boadella, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Arcadi Espada, A. González Troyano, Antonio Lastra, Mario Vargas Llosa, F. Sosa Wagner, Carlos Martínez Gorriarán, Jose Luis Pardo, Álvaro Ponbo, Ramón Rodríguez, José M. R. Soroa i Fernando Savater.

Aquests soi-disants “intel•lectuals” potser no són tan vius com es pensen, perquè la prepotència testicular i genocida no casa gaire amb la intel•ligència. Alguna cosa falla, doncs, dins el seu crani –no sé què. El que sí sé és que, si la llengua catalana, en compte de ser una llengua, fos una persona, aquests pensadors la tancarien en un camp de concentració, li farien passar set i gana, i en cas que no morís d’inanició la gasejarien, i en acabat celebrarien la gesta amb cava español. Perquè són nazis.

Per a ells, la relació que hi ha entre la llengua espanyola i la catalana és la mateixa que hi ha entre les persones i els simis: les primeres tenen drets; els segons, no. És més, aquests il·lustres filosops segur que estan a favor de la preservació dels orangutans, però en canvi desitgen amb vehemència el nostre extermini cultural i nacional. Si ens disfressem de monees peludes, potser ens perdonaran la vida. Provem-ho, va: iiiiiiiihhh!!, ihhhhh!, uhh! uhh! uhh! És la nostra última esperança.

6 comentaris:

Bernat Tallaferro ha dit...

L'actual situació em remet als anys vuitanta. La història sembla repetir-se, però a cada bugada hi perdem un llençol.
Ara però la situació compta amb l'afegit d'una recent onada migratòria ... i aquesta gent no dubtarà a usar-la per a la seva causa.
Estem prou preparats (i predisposats) per afrontar-la?
Altre cop ens hem de remetre a l'or de Moscou perquè ens alliberi de l'embat «nazionalitzador» emmascarat rera l'esport.
Força Rússia!!!

Xenofílic ha dit...

Voleu dir que val la pena fer propaganda a aquesta colla de ximples?
Potser el millor és ignorar-los

JOAN CALSAPEU ha dit...

Pensa, Xenofílic, que qui calla atorga. I que si no desemmascarem les impostures (i els impostors), aquelles i aquests acaben per tenir una aparença respectable. Fins que no ens alliberem d'aquesta gentola, ens n'haurem de defensar.

Cosme ha dit...

S'em fa estrany veure segons quina signatura recolzant aquesta mena de manifestos. A hores d'ara hom ja no pot recórrer a l'engany o desconeixement de la realitat.
Avui, al nostre país, ens agradi o no, proclamar la marginalitat del castellà és apuntar-se a l'extermini del català.
Ha arribat l'hora de desemmascarar tots aquells que des de la seva condescència avalen la liquidació de la nostra llengua.
Aquest manifest és un gest d'agressió, i les nostres institucions no poden prendre-s'ho a la lleugera. La Generalitat hauria d'exigir una reacció ferma del govern central davant d'aquesta nova agressió a la nostra llengua i a la convivència d'una societat que ha estat modèlica i respectuosa. Fins i tot ho ha estat amb aquells que l'han escarnit.
Cal una resposta d'alçada política a nivell estatal i europeu!!!
En cas contrari no ens en sortirem..

JOAN CALSAPEU ha dit...

Sempre som allà mateix, i ja n'hi ha prou d'aquest color. Si Espanya fos un estat democràtic, s'afanyaria a defensar una de les seves comunitats lingüístiques en cas -com és el cas- d'agressió. No és així, perquè Espanya en pes té actituds i prevencions xenòfobes contra la llengua catalana. Mira com ens han defensat de l'ofensa inqualificable d'Air Berlin: encara se n'han rigut, i fins han aplaudit el senyor Hunolt. El govern finlandès posaria el crit al cel si algú s'acabussava contra la minoria sueca del país com ho fan de Azúa, Espada, Boadella i els seus amics, tot el PP i quasi tot el PSOE. La inserció de Catalunya dins Espanya no té solta ni justificació de cap casta, és una anomalia sagnant que demana una correcció urgentíssima. I la classe política catalana, mentrestant, embarcada en bregues caïnites i perdent el temps estúpidament...

Elzi Díl·lics ha dit...

hem de dir que som goril·les i que parlem en goril·la i tots els defensors dels nazis - és a dir, tots els goril·les - ens protegiran, com correspon a tota espècie protegida... no pas que el meu argument valgui un cigró, mes ja em direu llur argument què val.