Vaja, que els consumidors alemanys que la tastin sentiran per dins l’èxtasi del sol, la platja, el toro i la paella, i no badaran boca si no és per cridar “Cataluña und olé!”. I tot seguit agafaran un avió d’Air Berlin, i amenitzaran el viatge amb la literatura d’un tal Joachim Hunold, i vindran cuita-volant a amarar-se de l’alegria espanyola de Cataluña. I olé. M’he pres la molèstia de traduir-vos el text que publicita el producte, perquè no us el podeu perdre –l’he traslladat de l’anglès, que d’alemany no en sé. Vet-lo aquí:
“Catalunya, però també d’altres assolellades regions d’Espanya, són cèlebres pels seus fèrtils planters de cítrics i raïm, que s’hi conreen de fa segles. Dotats d’un temperament que convida a la joia de viure, els espanyols fan servir aquests ingredients per a moltes bevendes, com ara la famosa sangria. Meɮmer Cataluña Tea està inspirat en el típic caràcter frescal i afruitat de la sangria, que retrobareu en aquest singular te de fruites. Olé. Preparació: si es pren fred és refrescant.”
¿Oi que no calen comentaris? O sí. Però ho deixo a les vostres mans. Si li voleu donar un cop d’ull, aquí teniu l’enllaç per botar-hi. Hi ha, sencera, la nova gamma de tes de Meɮmer. Però amb mi que no hi comptin. Sóc de cafè, jo.
2 comentaris:
El que es va posar de manifest amb tot l'afer d'Air Berlin és que la gent no té ni idea de que és Catalunya... I per molt que nosaltres aconseguim reivindicar-nos com a nació, a la resta del món no els ho semblarem...
És clar. De cara enfora, només semblarem una nació quan tinguem un Estat que la visualitzi. Un llop coix, borni, nafrat, inofensiu i ple de crostes mai no serà vist com un llop: tothom dirà que és un gos. I farà pena. O ni això.
Publica un comentari a l'entrada