divendres, 13 de juny del 2008

Meɮmer Cataluña Tea. I olé.

Als supermercats i a les botigues d’alimentació d’Alemanya hi ha, de fa poc, un nou te de la marca Meɮmer, una empresa teutona especialitzada en infusions. De fet, Meɮmer ha posat en el mercat una desena de novetats, una de les quals ha estat batiada amb el nom “Meɮmer Cataluña Tea”. El text que promociona el producte el presenta com una aproximació a la sangria, i també com a emblema d’una catalanitat folkloritzada i tòpicament espanyola; i l'adornen amb una inesperada interjecció patriòtica: olé.

Vaja, que els consumidors alemanys que la tastin sentiran per dins l’èxtasi del sol, la platja, el toro i la paella, i no badaran boca si no és per cridar “Cataluña und olé!”. I tot seguit agafaran un avió d’Air Berlin, i amenitzaran el viatge amb la literatura d’un tal Joachim Hunold, i vindran cuita-volant a amarar-se de l’alegria espanyola de Cataluña. I olé. M’he pres la molèstia de traduir-vos el text que publicita el producte, perquè no us el podeu perdre –l’he traslladat de l’anglès, que d’alemany no en sé. Vet-lo aquí:

“Catalunya, però també d’altres assolellades regions d’Espanya, són cèlebres pels seus fèrtils planters de cítrics i raïm, que s’hi conreen de fa segles. Dotats d’un temperament que convida a la joia de viure, els espanyols fan servir aquests ingredients per a moltes bevendes, com ara la famosa sangria. Meɮmer Cataluña Tea està inspirat en el típic caràcter frescal i afruitat de la sangria, que retrobareu en aquest singular te de fruites. Olé. Preparació: si es pren fred és refrescant.”

¿Oi que no calen comentaris? O sí. Però ho deixo a les vostres mans. Si li voleu donar un cop d’ull, aquí teniu l’enllaç per botar-hi. Hi ha, sencera, la nova gamma de tes de Meɮmer. Però amb mi que no hi comptin. Sóc de cafè, jo.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El que es va posar de manifest amb tot l'afer d'Air Berlin és que la gent no té ni idea de que és Catalunya... I per molt que nosaltres aconseguim reivindicar-nos com a nació, a la resta del món no els ho semblarem...

Joan Calsapeu ha dit...

És clar. De cara enfora, només semblarem una nació quan tinguem un Estat que la visualitzi. Un llop coix, borni, nafrat, inofensiu i ple de crostes mai no serà vist com un llop: tothom dirà que és un gos. I farà pena. O ni això.