El jardí de les malícies

M’ha caigut a les mans un llibre que és alhora indelicat i delitós: El jardí de les malícies (Angle Editorial, 2001), una mostra de la millor poesia eròtica universal, traduïda al català pel poeta Miquel Desclot. No és cap novetat, ja ho sé -però per a mi sí que ho és! Em vaig comprometre, amb els meus alumnes de Poesia contemporània, a dedicar l’última hora de classe a la poesia eròtica, i ves per on he encepegat amb aquest volum. No cal dir que ens ho hem passat la mar de bé.

El recull de Desclot arrenca amb les poesies priàpiques llatines i desguassa a la fi del segle XX amb dues poetesses de mostra, Joyce Mansour i Alison Chisholm. Entremig hi ha hindús remots, una nipona de l’any de la catapum, trobadors, cortesans, humanistes, llibertins, romàntics, poetes tavernaris, seminaristes desvagats i simbolistes àvids de carn. El millor de cada casa. Diversió assegurada.

Però, com podeu sospitar, el volum té uns valors que van més enllà de la coentor i la procacitat. És l'obra d’un poeta, d’un creador de sensibilitat exquisida. I és que el millor del llibre és la qualitat de llenguatge amb què Desclot tradueix –i que Joan Solà destaca en el pròleg. El poeta ha traslladat amb èxit al català versos vibrants i sinuosos que remenen cua, ha recollit la frescor de les llenderades verbals, l’all i el pebre dels girs col·loquials. I ho ha fet amb gràcia, desimboltura i creativitat. Chapeau!

Si no fos estat per l’estímul dels meus alumnes, aquest llibre m’hauria passat per alt. Gràcies, doncs. I no me’n sé estar d’oferir-vos-en una mostra, un poemet d'Alison Chisholm que destaca per la seva crueltat:

Limerick

"UNA SÀDICA mossa d’Albanyà
trobava el sexe oral per vomitar.
Va escapçar els instruments
de dotze incontinents
que l’havien volgut convertir en va."

Ai!