dilluns, 23 de juny de 2008

Solsticis

Solstici d’estiu un altre pic. Roda que roda, el ròdol del temps. He viscut el solstici de la infantesa, de la joventut i de l’amor; he engendrat un nou solstici. Ara enceto el de la maduresa. Tota plenitud ve precedida d’un solstici a manera de proemi. Em falta per viure el solstici nou del meu país, l’epifania col·lectiva en la qual hem de ser molts -ja els som, de fet. La independència. Ens cal just encendre la foguera i cremarem tones de por i de vergonya, i del llast en farem fum. I saltarem, amb alegria, sota un sembrat d’estrelles. I riurem i compartirem i estimarem. Oi que sona ingenu? Ens cal ser ingenus de nou. Com una poncella que es bada en el solstici primordial.

Aquesta nit ve de gust escoltar una i altra vegada aquesta cançó: