Un article lluminós d'en Puigpelat

Vagi per endavant que faig trampa, perquè el text que ara us presento no és pas meu: és d'en Francesc Puigpelat, i es titula Carod, Artur Mas i el Constitucional. Emperò, ni em dóna vergonya, ni demano perdó. Hi ha vegades que topes amb una prosa tan higiènica que dius: això s'ha de multiplicar, com els pans i els peixos del Bon Jesús. Per això em limito a transcriure'l. Per mi és com un servei social obligat, un deure moral. Vet-lo aquí:

"Per a alguns analistes, l'acte organitzat dimecres per Òmnium Cultural, amb la participació dels màxims dirigents de CiU i d'ERC i d'Iniciativa, va ser un gran èxit del catalanisme. És així? Potser sí, des del punt de vista del catalanisme a què estem acostumats: tacticista i de curta volada. Si ens ho mirem des d'una visió més àmplia, l'acte va ser la culminació de tots els errors i de tota la demagògia del catalanisme dels darrers anys.

M'explicaré. En la seva exposició de motius a la crida a la desobediència davant una previsible sentència negativa del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, Jordi Porta donava dos arguments. Primer, que l'Estatut és producte d'un pacte entre Catalunya i Espanya que el TC no té dret a trencar. Segon, que el TC no està en disposició de dictaminar sobre l'Estatut perquè té una composició partidista, amb magistrats nomenats només pel PP i pel PSOE.

Cap dels dos arguments no s'aguanta. El primer és la típica interpretació tergiversada i irreal que el catalanisme fa quan li interessa. Dir que l'Estatut és fruit d'un pacte entre Catalunya i Espanya és un deliri voluntarista, com a màxim. L'Estatut és una llei orgànica espanyola, aprovada per les Corts Espanyoles en representació de la sobirania popular espanyola. No n'hi ha cap, de pacte. No n'hi ha hagut mai, i qui digui el contrari menteix. Per tant, si el TC retalla l'Estatut, ho farà com amb qualsevol altra llei de l'Estat, i tal com està contemplat a la Constitució. La resta, són fantasies.

El segon argument és pitjor i mostra encara més les ganes que té el catalanisme d'enganyar-se ell mateix. És evident que el TC està format per membres de quota partidista de PP i PSOE, contraris als interessos de Catalunya. Però, ¿em volen dir Jordi Porta, Artur Mas o Carod-Rovira que ho han descobert ara? En quin món viuen? El TC ja era un tribunal parcial i partidista el 2004, quan es va iniciar el procés estatutari. Tothom ho sabia. I tothom va acceptar el joc. El que no val és començar jugar un partit de futbol sabent que l'àrbitre està comprat per l'equip contrari, fer veure que és imparcial per animar l'afecció, i denunciar-ho quan falta un minut del final d'un partit que es perd per 12-0. Això és fer trampa.

Carod-Rovira i Artur Mas sabien que el nou Estatut no era un pacte Catalunya-Espanya, sinó una concessió d'Espanya. I sabien que el TC tindria la decisió final. Ho sabien. I, si no ho sabien, és que són una colla d'incompetents. A què ve tanta comèdia ara? A esgarrapar quatre vots?

La mare de totes les demagògies és que CiU i ERC van vendre a la seva clientela que la reforma de l'Estatut no era una llei orgànica espanyola, sinó un acte de sobirania catalana. I per què van mentir CiU i ERC? Perquè no tenien, ni tenen (ni tindran) el valor de buscar la sobirania de debò."