Llavaneres sac-i-arpelles

Quan els malnoms municipals s’estilaven, a Llavaneres érem “sac-i-arpelles” (a saber, una gent que no sortíem de casa si no era amb un sarró a l’esquena i unes bones arpelles a la mà, disposats a enforquillar una rampoina de tomàquet o una fulla podrida d’enciam, i cap al sac s’és dit, que l’aviram ha d'engreixar!).

Però els temps han canviat, i els llavanerencs (i similars) que volen acréixer portentosament el seu patrimoni han mudat l’estratègia. Bàsicament, s’han fet promotors immobiliaris (eufemisme per ‘especuladors’) i han aprofitat la conjuntura política (o sia, el fet de tenir el PP i el PSC manant uns anys a l’Ajuntament) que els facilitava la “feina”.

Tot plegat ha generat, fins ara, dues causes obertes a la Fiscalia Anticorrupció. I n’haurien pogut ser més, perquè els convenis de col·laboració urbanística amb NIESMA (en relació amb Can Riviere) i amb CORTIJOSA –quin nom!– (en relació amb La Bodega), fan una pudoreta de caca no precisament infantil. La Fiscalia Anticorrupció no ha admès les denúncies presentades en aquests casos per SOS Llavaneres; no hi ha proves d’il·legalitats manifestes… però l’estil, el modus operandi, ens parla de manifasseries i martingales al servei dels especuladors. Us faré cinc cèntims del cas de Can Riviere, perquè us en feu una idea.

Can Riviere és una finca extensa, molt cèntrica (situada al costat del Casal de la Gent Gran), que fins fa poc era propietat dels germans Riviere i Bernades. Doncs bé, el 2001 aquests germans venen la finca a PROMOTORS ASSOCIATS del MARESME SA per 1.262.125 euros, empresa que segrega la finca i en fa cinc penques registrals diferents, que revendrà poc després (2003) a NIESMA CORPORACIÓ SL per 3.272.530 euros. Gran negoci, no? Resulta, però, que NIESMA és una empresa fantasmagòrica que fa la compra gràcies a una hipoteca que contracta amb la Caixa d’Estalvis Laietana, la qual –ves per on!- és propietària del 50% de les accions de PROYECTO INMOBILIARIO VALIANT SL, que és l’empresa que compra a NIESMA les finques de Can Riviere per la suma de 9.736.402 euros. És a la fi d’aquest procés (2005) que l’Ajuntament signa un conveni pel qual compra dues de les finques a NIESMA per fer-hi equipaments i una zona verda, i permet, després de requalificar-la, la urbanització de les finques restants.

Doncs això, que la CAIXA d’ESTALVIS LAIETANA ha controlat d’amagat tot el procés i s’ha anat apropiant totes les plusvàlues generades… per arribar a on? A la requalificació esperada -¿qui els n’havia informat?- i a la subsegüent urbanització salvatge del sector. La franciscaníssima Caixa (amb seu a Llavaneres) es farà d’or amb els beneficis derivats de l’augment de l’edificabilitat neta del sector (que ha incrementat un 189% el sostre edificable), del canvi de tipologia de l’habitatge (d’unifamiliar a plurifamiliar), i de l’augment de la densitat d’edificació (que ha passat de 12 habitatges permesos a 83).

Conclusió: els llavanerencs tindrem una petita zona verda a Can Riviere, sí, però envoltada d'una aglomeració urbana. I qui hi surt guanyant de debò és l’esbart d’especuladors que graponegen el municipi sota el paraigua de la CAIXA D’ESTALVIS LAIETANA ‘la seva’. Si això és legal, que el fiscal anticorrupció ens agafi confessats.