dissabte, 14 de juny del 2008

Conxorxa

Quan un home guareix del seu egocentrisme, l’Univers cessa un instant la seva expansió per aplaudir. I una o més dones somriuen per dins, concelebrant en silenci el seu triomf. Les dones i l’Univers sempre han estat conxorxats.

(“¿Que m’he curat, Francina?”)

(“No, Joan. Tu no tens remei.”)

2 comentaris:

cosme ha dit...

L'Univers s'expandeix?
No ho acabo pas d'entendre ... potser n'acotes la seva essència i en fas una reducció en un punt concret de la nostra temporalitat ...
L'expansió es podria entendre per exemple quan es creen noves vides, però si aquestes les entenem com a transformació de la matèria aleshores no calia haver-nos-ho plantejat.

(Amic, Joan, si de veres t'has guarit de l'egocentrisme patiréo per tu. No fos cas que ara caiguessis en mans de l'al·locentrisme. Cuida't!)

Joan Calsapeu ha dit...

No vull ser ni abstracte ni metafòric. L'univers s'expandeix d'ençà del big-bang. És en dir que aquest moviment cessa un instant que faig una figura, amb la qual em refereixo a la sensació d'alleujament que sembla implicar tota la naturalesa, i que es dóna quan una cosa llargament malendreçada acaba trobant el seu lloc.