Diumenge vam dinar amb una amiga nostra, la Pilar, que no n’és però viu a Barcelona. Vam passar unes hores molt agradables. Doncs bé, resulta que la Pilar fa ioga i un dia va presenciar l’escena que ara descriuré. La professora s’expressa en castellà –no problem– i una de les iogandes ho fa en català, també amb ella –yes problem–. Vet aquí que la ioganda catalanoactiva toca el dos i la professora aprofita l’avinentesa per bescantar-la: troba que la seva actitud és una impostura -quina mania de parlar en català! La Pilar intervé per observar que “qui diu mal de l’ase, aquell el compra”, i li suggereix que l’adopti com a parella lingüística, que així aprendrà la llengua del país. La mestra ioganda respon que ni parlar-ne, que para lo que me queda en el convento… doncs això.
La Pilar ens fa saber que la mestra zen predica l’obertura mental, com és esperable en algú que ha paït les lliçons de Buda i viu de cultivar la pau d’esperit, de manera que basti per al consum propi i n’hi hagi també per donar i per vendre. Però vet aquí que tot aquest ampit en ample mental se’n va en orri quan al seu davant s’hi planta la llengua catalana. Quines coses.
Crec que només hi ha una explicació per a un tal fenomen paranormal: la professora de ioga està posseïda per un esperit maligne que cerca el cos a cos amb Buda per trinxar-lo i desfer-lo. ¿Algú coneix qualque exorcista especialitzat en dimonis orientals? Feu-ho per ella, va…
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
Fa 1 hora
6 comentaris:
A aquesta profe se li deu haver desbocat el cervell amb tanta contorsió... És increïble: el que paga per un servei ha de suportar la mala educació del que li presta aquest servei? Potser haurien de plantejar-se canviar de gimnàs.
La anormalitat nacional dels Països Catalans és tan intensa i retorta que fa esclatar fins i tot la lògica econòmica: empreses que volen fer negoci amb nosaltres no es tallen un pèl a l'hora de faltar-nos greument al respecte, posant així en perill el seu negoci. La cosa és surreal.
Quant a la profe de ioga,doncs sí que té el cervell desbocat, i tant! Pensa, però, que aquest comportament és força habitual en el seu gremi: a Eivissa en vaig topar un munt, d'universalistes còsmics branca zen alternatius i vegetarians... i furiosament hostils a la llengua i la cultura catalanes.
Benvolgut Joan,
Sóc en martí, l'autor del blog generaliter. L'any que ve faré el català de 1r de BATX (com a complement, perquè jo sóc de Clàssiques, però amb molt de gust, eh?). Estic preparant un blog amb recursos literaris i te'l faig arribar. Si et serveix per a les teves classes, me n'alegraré molt:
http://viulaliteratura.blogspot.com/
El més lamentable de tot plegat és que aquestes actituds estan perdent la vergonya. La Catalunya Optimista ha perdut el sentit de respecte pel país i s'estan desbocant les consciències imperialistes. Amb totes les reserves que vulgueu però hi ha simptomes que ho corraboren. Ens hem cregut que la llengua catalana era reconeguda socialment i el que realment succeïa era que es consentia. Ara però la sensació és que desde l'optimista s'ha donat carta blanca per combatre-la desde la modernor.
Potser m'equivoco.
Gràcies, Martí. Hi donaré un cop d'ull. Segur que em farà servei.
No t'equivoques gens, anònim. L'espanyolisme s'ha desacomplexat, s'ha descarat i s'ha vestit de modernor. Se senten forts, ens veuen dèbils i descorden la seva agressivitat -la seva violència- sense contemplacions. A la manera sèrbia. Vés a saber, però, si tanta prepotència no es girarà contra ells mateixos.
Publica un comentari a l'entrada