divendres, 11 de juliol de 2008

Marc Belzunces

Sóc dels que havien de fer la mili. M’hi vaig negar. Llavors em van dir que havia de fer una “prestació social substitutòria” de la mili. També m’hi vaig negar. La meva consciència m’impedia fer tant una cosa com l’altra, per raons de dignitat personal i de coherència nacional. La meva condició d’independentista català era incompatible amb la prestació de serveis gratuïts a un estat que no reconec, entre altres coses, perquè ell no em reconeix a mi. Em vaig fer insubmís.

Tots els meus companys d’insubmissió al·legaven motius ètics i socials, i fins i tot religiosos (molts eren testimonis de Jehovà), per argumentar la seva decisió. Invocaven sobretot l’al·lèrgia a les armes. No era el meu cas: jo no era al·lèrgic a les armes, sinó a Espanya. Però no vaig tenir el coratge de dir-ho així, tal com raja. En el document que vaig presentar davant el Ministerio de Defensa (el paper estàndard del Moviment d’Objectors de Consciència) no hi feia constar cap objecció nacional. Mesos més tard em van reconèixer la condició d'objector de consciència –no l’havia demanada pas: jo era insubmís- i dos anys després l’Estat ens va amnistiar, a mi i als meus companys insubmisos. Va ser una gran victòria. Però sempre he dut, clavada al cor, l’espina de no haver dit els motius veritables, la recança de la meva covardia.

Ara en Marc Belzunces (a la foto, assegut) ha sigut valent i ho ha fet bé. A les darreres eleccions espanyoles s’ha negat a fer part d’una mesa electoral perquè la seva consciència d’independentista li impedeix de participar en unes eleccions espanyoles. I així ho ha fet saber per escrit a l’autoritat tricòrnia més pròxima al seu domicili, al·legant que “l’obligació de comparèixer a la Mesa electoral d'unes eleccions espanyoles atempta greument contra la meva LLIBERTAT, la meva PERSONALITAT, la meva DIGNITAT, la meva MORAL, la meva CONSCIÈNCIA, el meu HONOR, la meva IDEOLOGIA i la meva IMATGE PÚBLICA, sent a més un acte públic degradant i humiliant i un maltractament psicològic”. El funcionari que l’atén li fa saber que és la primera vegada que es troben amb un cas d’objecció d’aquesta mena. Tot és començar.

Com era previsible, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha imputat Marc Belzunces per delicte electoral, i ara s’exposa a una pena d’arrest major (= presó) i a una multa d’entre 30.000 i 300.000 pessetes. Val a dir que la pena de presó no s’ha de complir si és de menys de dos anys i –com és el cas– no hi ha antecedents. La multa pot ser substituïda, a voluntat del jutge, per serveis a la comunitat, que en Marc, però, es nega a complir perquè ja n’ha feta una catefa i fer-ne més seria un càstig.

Davant això, en Josep Blesa i l’Enric Borràs han iniciat una campanya de suport, que inclou la recollida de diners per afrontar les despeses judicials i la multa. Els ingressos es poden fer en el compte següent de Caixa Laietana:

2042 – 0095 – 50 - 3000026788

Si residiu fora del Regne d’Espanya, els dígits del compte són aquests:

IBAN – ES57 – 2042 – 0095 – 50 – 3000026788

En cas que sobrin diners, es destinaran a La Bressola. La setmana passada ja s’havien recollit 2.500 euros. Anem bé, però calen més diners i més suport social. En Marc ho explica tot amb detall en el seu blog, De l’Holocè estant.

2 comentaris:

Xenofílic ha dit...

Tot el meu suport a en Marc.
Salutacions des de Girona

JOAN CALSAPEU ha dit...

Salutacions des de Llavaneres. Cal fer costat a en Marc i prendre llum de na pintora.