diumenge, 13 de juliol de 2008

Xamba

Els mascles humans ens beneficiem d'una xamba evolutiva que mai no hem sabut o volgut valorar prou: tenim la polla lluny de la boca. És per això que, de petits, ens xumem el dit gros -i n’hi ha que triguen anys a desaviciar-se’n. Ara afigureu-vos…

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Xamba o dissort?
L'allunyament s'ha salvat amb la transmutació del cervell.
M'afiguro què passaria si s'hagués invertit la posició amb el nas, donada la preeminència evolutiva fal·locràtica.
Em demano si no hauríem filat molt més prim amb els nostres encontres (amb l'alentiment procreatiu corresponent) o si potser ens hauríem permès unes indumentàries més burcanianes (per promoure la contenció)?
Un post que no acabo d'abastar literalment mentre em xumo el dit ...

Anònim ha dit...

L'evolució doncs, és la causa de l'augment de vocacions de contorsionistes.

O bé, els acròbates són els menys evolucionats.

JOAN CALSAPEU ha dit...

Si tinguéssim la polla enmig de la cara i el nas a l'entrecuix, em temo que passarien tres coses:

1) No sabríem reprimir l'impuls d'ensumar el cul dels gossos.

2) La distància a hores d'ara existent entre els encontres bucals i la fel·lació es reduiria al mínim -quasi quasi es confondrien.

3) El coit alteraria la numeració tradicional i passaria a ser el seixanta-nou.

Anònim ha dit...

El punt 1) ens dotaria d'una major exquisidesa a l'hora d'escometre certs impulsos reproductius. Seríem, presumiblement més selectius.
En quan al 2)la confusió seria el millor quie podria passar. Ara en canvi les confusions són mentals: diem amor on volem dir sexe.
I del 3) canviaria l'essència numèrica. Però redescobriríem la força dels efluvis corporals. De ben segur els guanys serien incommensurables.