dilluns, 28 de juliol de 2008

¿Pedro de Llanos era Pere Desplà? Una altra possible suplantació

Des de fa un temps, en Pep Mayolas estira alguns dels fils que en Jordi Bilbeny ofereix als investigadors que vulguin enfilar-los. Un d’aquests fils és el de Pedro de Llanos, un nom que probablement suplanta el de Pere Desplà. Mayolas va argumentar-ho el 16 de novembre de l’any passat, a Arenys de Munt, en el 7è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica. Mentre no se’n publiquen les actes, l’estudi es pot llegir al núm. 112 de la revista Terra Rubra de la Vila de Tarroja –que és el que tinc a les mans. Us en faig cinc cèntims.

Els historiadors Hugh Thomas i Consuelo Varela parlen als seus llibres d’un Pedro de Llanos, vell amic d’en Colom, que l’almirall va nomenar factor seu a Santo Domingo per defensar els seus interessos davant l’ordre d’embargament de totes les rendes de Colom dictada el 1505 pel rei Ferran. Consta també un Pedro de Llanos que com a “escribano de nao” cobra uns diners a l’illa Española. Mayolas postula que els dos Llanos són la mateixa persona, car tots dos duen comptabilitats (la del rei, la de Colom, la d’una nau) en el mateix escenari. Aquest personatge apareix ara com a Llano, adés com a Llanos; això, i l’amistat antiga amb Colom, fa pensar en la deturpació censora d’un Desplà.

Doncs bé, en Mayolas s’arromanga i busca un Desplà que a finals del segle XV s’avingui amb el perfil d’un factor, comptable, tresorer o capità de nau. I no només el troba, sinó que detecta una espessa xarxa que vincula els Desplà de Barcelona amb Colom i amb els primers conqueridors de Mèxic. Tot plegat fa de mal resumir: cal llegir-ho.

Deixeu-me dir només que els Desplà foren un llinatge de mercaders i ciutadans honrats documentats a Barcelona des del segle XIII. Que un Pere Desplà exercia el càrrec de clavari (el funcionari del municipi encarregat de les finances) a Barcelona el 1454 i que abandonà temporalment el seu càrrec perquè “se n’anava per mar”. Que aquest Pere Desplà fou tresorer de casa i cort del rei de Catalunya el 1465 i més tard a partir de 1472. Que aquest prohom va ser present al setge de Girona del 1462 junt amb Joan (Cristòfor) Colom. Que si en el curs de la guerra contra Joan II, Joan Colom fou encarregat de custodiar, transportar i repartir diners de la causa de la Generalitat, i Desplà era tresorer, forçosament tenien tractes -cosa que lliga a la perfecció amb el qualificatiu de “vell amic d’en Colom” que Hugh Thomas atribueix a Pedro de Llanos.

I el trancaclosques fóra encara més congruent si resultava que Sebastián del Cano (o Canos) era en realitat un Çacirera de Canós, i que els Ercilla de la història oficial eren en realitat els Erill de Catalunya. Vet aquí dos caps més per enfilar. Apassionant, oi?