dijous, 17 de juliol de 2008

Personal i transferible


La poesia tracta de tot allò que és personal i transferible, i que, en el procés d’obrar la transferència, malda per despersonalitzar-se, per esdevenir –si tal cosa és possible– objectual. Això, Eliot i Ferrater ja ho deien (més ben dit) a la seva manera. Vejats:

T. S. ELIOT: “La poesia no és un alliberament de l’emoció, sinó un defugir l’emoció; no és l’expressió de la personalitat, sinó un defugir la personalitat. Però, naturalment, només els qui tenen personalitat i emocions saben el que significa defugir-les”.

GABRIEL FERRATER: Escrivim poesies per veure “fins on podem aixecar l’energia emotiva del nostre llenguatge, i això ens du […] a obtenir de nosaltres un excés de participació. Però no hi hem de consentir, i l’obligació primera del poeta davant d’un tema, és de posar-lo al seu lloc, sense contemplacions.”

Ens repetim com possessos. Servidor repeteixo Eliot i Ferrater, Ferrater repetia Eliot, i segur que Eliot repetia algú altre. Semblem lloros.
[Gràcies, notaire, per exhumar la reflexió ferrateriana i fer-me'n memòria.]

2 comentaris:

Notaire ha dit...

Joan,
Gràcies a tu per les paraules exactes d'Eliot. Jo en tinc els dos llibres de crítica que hi ha traduïts ("Funció de la poesia i funció de la crítica" i "Sobre poetes i poesia"); ¿on les trobo? Ara m'ha vingut ganes de repescar el senyor T. S., i començaré per on m'indiquis. Feliços nosaltres, que fem vacances!
Jordi

JOAN CALSAPEU ha dit...

Hola, notaire.
A cap d'aquests dos volums no trobaràs la cita d'Eliot. El poeta va escriure aquestes paraules en un assaig del 1919, "Tradició i talent individual", que no està traduït al català, i a l'espanyol diria que tampoc. Pere Ballart les cita al seu assaig "El contorn del poema" (p. 165-166), i Palau i Fabre ja les havia reproduïdes de manera més extensa en el núm. 1 de la miraculosa revista "Poesia", l'any 1942 -que és on jo les he anat a buscar.

Pel que fa a les dues traduccions catalanes dels assajos d'Eliot, jo començaria per la segona, "Sobre poetes i poesia" (i començaria pel principi, que és per sucar-hi pa).