dilluns, 7 de juliol de 2008

Una, grande y libre

Nos referimos a la lengua española -¿a qué otra si no? Tenemos nuestras razones:

UNA: Porque es “la única lengua juntamente oficial y común de todos los ciudadanos españoles”, i sólo la lengua española “goza del deber constitucional de ser conocida […] siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a todos los ciudadanos españoles.”

GRANDE: Porque “nuestro idioma goza de una pujanza envidiable y creciente en el mundo entero, sólo superada por el chino y el inglés”. Así que no permitiremos que nos crezcan los enanos.

LIBRE: Porque el español es “la lengua principal de comunicación democrática de este país”, y es por tanto “una enorme riqueza para la democracia”.

Así pues, nos sentimos llamados a hacer pasar a todo quisqui por el aro, advirtiendo al dicho quisqui que “no tiene derecho de conseguir coactivamente hablantes”. Eso lo hacemos nosotros, que somos demócratas. Y exigimos el uso masivo y constante de nuestra lengua nacional, el español, en todo el territorio nacional, entendiendo que esta noble lengua es también la común de –por decir alguien– dos nativos que se encuentran en Cataluña por la calle, y que gracias a Dios tienen una lengua que les une, el español, y que comparten dadivosamente con la nueva inmigración. Porque “la lengua común del país también es la lengua común dentro de esa comunidad”. ¿Queda claro?

(Nota: Els fragments entre cometes són extrets del recent Manifiesto por una lengua común.)

5 comentaris:

elisabet ha dit...

quina angúnia... i la de banderotes com aquesta que he vist pel carrer, a València, amb l'excusa (?) de l'Eurocopa...

JOAN CALSAPEU ha dit...

El bestiari del nacionalisme espanyol(àligues, braus)és el correlat simbòlic d'una agressivitat desaforada i d'un irreprimible instint de dominació. La cabra de la Legión demana unes altres consideracions que no em considero capacitat per a fer.

Anònim ha dit...

–Vós no parleu "epanó", vós parleu "equatorià" (o el que sigui); a mi m'heu de dir que parli "epanó"! Què us penseu belleu que el Català és menys espanyol que el castellà o l'andalús...? Al contrari, no hi ha poble en tota la península Ibèrica (península que també duu, per altre nom geogràfic, el nom d’Espanya), no hi ha pobles ni idiomes més collonuts i orgullosos a tota Espanya que el poble i l’idioma Català... Per quins set sous l'andalús fóra més espanyol que no el basc, el portuguès, l'asturià o l'aragonès...? I el Català sempre ha estat, i sempre serà (si més no per als Catalans, ço que és del tot natural) el primer i principal: el príncep dels idiomes espanyols. Així que (em creureu si voleu), si mai em perdia per l'Equador (o d'on fos que fos que fóssiu), faré l'esforç, si em vull fer entendre encar millor, d'emprar l'equatorià... mes mentre sigueu a Catalònia, vós fareu l'esforç, si voleu que ningú us faci cap cas, d'emprar l'espanyol per excel·lència (si més no per als Catalans, de Perpinyà a Alacant, de Mequinensa a Maó), d'emprar l'espanyol més important de tots: el Català. I lliçons d'història i de lingüística pròpia, podeu pensar que poc us els acceptaré, sobretot quan em vénen d'un foraster, d’un no-espanyol, d’un no-peninsular. O.K.? Doncs no fotem, a aixantar la mui, i fer bondat, senyoret.

No sóc Anònim. Sóc l'elzi díl·lics, el penjat qui viu a:

http://z.bloc.cat/

i aquest és un bocinet del que s'escau que he ficat (penjat) avui - escaient amb això vostre, que no?

Potser no.

Cosme ha dit...

L'exercici no és massa reeixit ...
La realitat és molt pitjor.

M'estimaria més que no malbaratessis aquest bloc amb uns «post» d'aquesta mena.

M'explico: Hi ha imatges que potser no hauríem de propagar i que mai haurien d'acompanyar els teus comentaris. Diga'm pudorós. Però m'ha dolgut molt aquesta imatge alada o la d'altres aligots (personatges) que has posat d'altres cops.
Per higiene fora bo que et repensessis les imatges postejades. N'hi ha que ja tenim una certa edat i per prescripció mèdica se'ns recomana certa moderació emocional.

JOAN CALSAPEU ha dit...

Ho tindré en compte, Cosme.