La religió és una formalització de l’esperança (que és, al seu torn, l’espoleta de l’optimisme). Apel·lar sense fonament a l’optimisme és jugar amb un impuls molt primari de l’ésser humà. És visceralitat religiosa. Populisme ancestral. La Catalunya optimista.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
La religió és un conjunt de principis i pràctiques dirigits a servar ferventment un ideal, una institució.
La Catalunya optimista, expressió generada des d'un àmbit publicista adquireix significança religiosa quan la seva única finalitat contrastada es redueix a preservar un model institucional únic i perenne.
Ècco qua!
Publica un comentari a l'entrada