dimarts, 1 de juliol del 2008

Optimisme

La religió és una formalització de l’esperança (que és, al seu torn, l’espoleta de l’optimisme). Apel·lar sense fonament a l’optimisme és jugar amb un impuls molt primari de l’ésser humà. És visceralitat religiosa. Populisme ancestral. La Catalunya optimista.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

La religió és un conjunt de principis i pràctiques dirigits a servar ferventment un ideal, una institució.
La Catalunya optimista, expressió generada des d'un àmbit publicista adquireix significança religiosa quan la seva única finalitat contrastada es redueix a preservar un model institucional únic i perenne.

Joan Calsapeu ha dit...

Ècco qua!