dimarts, 29 de juliol del 2008

POUM de Llavaneres: més del mateix

Els urbanistes que han elaborat i revisat el POUM de Llavaneres el van explicar ahir amb calma al regidor i als membres de SOS Llavaneres, que van tenir el detall de convidar-me a la trobada. Els ho agraeixo de tot cor.

En vam sortir preocupats. Les diferències entre el POUM de l’anterior equip de govern (PP+PSC) i la proposta del govern actual (CiU+ERC+GL) són quasi imperceptibles. Es mantenen els criteris generals, que són bons: agençament de la riera com a eix estructurador del municipi, preservació de les àrees forestal i agrícola, conversió del nucli històric en zona de vianants, dotació d’equipaments al sud del municipi, i habilitació d’un passeig marítim on ara hi ha l’N-II i la via del tren. Bé.

Però es preveu exhaurir tot el sòl urbanitzable. Hom vol edificar 2.586 habitatges (803 dels quals, al barri de Sant Pere), als quals cal sumar els habitacles nous que es faran a les zones urbanes consolidades. Tot plegat comporta la construcció, en dotze anys, de més de 3.000 habitatges, i per tant es preveu que el municipi dupliqui la població en pocs anys (de 10.000 a prop de 20.000 habitants). Aquests eren els plans de l’equip de govern anterior. Som on érem.

El re de la cosa és que l’Ajuntament no té sòl municipal on posar-hi equipaments, i que per aixecar un institut –és un exemple– en un solar de 7.000 m2 n’ha d’urbanitzar 70.000, el dècuple. És un drama. ¿Com hauríem d’afrontar-lo? Doncs probablement al revés de com l’afronta l’Ajuntament: definir primer els equipaments irrenunciables, dotar-los de la màxima polivalència i desenvolupar només la superfície urbana que sigui imprescindible per fer-los. I, en algun cas, expropiar. I prendre paciència amb els equipaments que poden esperar. Tot plegat és dur, i una mica frustrant si voleu.

Però l’alternativa és la transformació del municipi en un engendre urbà massificat, col·lapsat i despersonalitzat. ¿Què hem de fer?

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Publicidad

Joan Calsapeu:
Se que, per contra del que afirmas en el teu escrit, en la redacció del nou POUM NO es preveu axhaurir tot el sol urbanitzable. Precisament aquest és un dels punts que el diferèncien del POUM anterior. No se si la teva amistat amb un dels partits en la opsició t'ha dut a aquesta equivocació però les afirmacions incertes no ajuden gens a aquest debat.

Joan Calsapeu ha dit...

Hola, Iom.

He respost el teu missatge en el Fòrum Pal de Paller, però hi torno aquí.

La meva opinió sobre la qüestió val ben poc, ja que la informació que en tinc és limitada. Emperò, després de veure plànols i de tancar-me dues hores amb en Sebastià Jornet, l'urbanista responsable del POUM de Llavaneres, vaig entendre que tot el sòl urbanitzable s'urbanitzava. Recordo que li vam demanar explicacions, sobre aquest respecte, i ens va dir que aquestes coses van així, i que la generació següent haurà de rehabilitar i reciclar habitatges.

De tota manera, la meva opinió no és ferma i m'agradaria molt poder-la canviar. No vull tenir la raó. Però m'espanta que no es trobi la manera de desaccelerar el creixement urbanístic de Llavaneres.

Unknown ha dit...

Joan,
Una de les primeres premisses que es van fixar en la revisió del POUM va ser que la reducció del el sol urbanitzable respecte al que hi havia previst en el POUM anterior i així s'ha fet, especialment en la zona de Can Sanç on s'han recuperat bastants m2 de sol agrícola, també s'han recuperat a la zona del Pontò.
Tens raó en quan a la manca de reserves de sol per les properes generacions, no hi son les reserves degut a que amb l'actual normativa, un cop aprovat el POUM, el sol agrícola quedarà protegit (fins que una futura normativa ho canvii). Però convindràs amb mi que d'aquí a afirmar que "tot el sòl urbanitzable s'urbanitzava" hi ha una notable diferència.

S'ha de reconèixer que la millora d'aquest POUM consisteix en la reducció considerable del sol urbanitzat, dins de les limitacions que imposen les normatives vigents que limiten considerablement el marge d'actuació en la redacció i de les necessitats de sol public per equipaments. La qüestió es que s'hagués pogut urbanitzar més sol i no s'ha fet per tal de desaccelerar el creixement.