dijous, 3 de juliol de 2008

L'optimisme II

Conta Vasili Grossman a Vida i destí que els jueus, poc abans d’entrar a les cambres de gas, sabedors del que passava cada dia en el camp de concentració, consumien amb fervor rumors inacabables que parlaven de pactes i alliberaments promptes. Eren optimistes respecte al seu futur immediat. Presoners i convidats a matances, vivien confiats que un esdeveniment providencial els salvaria, i s’organitzaven ells mateixos per fer les funcions de guardians i escarcellers. De manera que se’n veien ben pocs, d’SS. No calien. Eren els reclusos els qui feien de policies, vetllant i fent complir el macabre règim penitenciari. Malavejaven per endreçar el seu propi extermini.

¿Per quins set sous em fa pensar això en la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC), i en la Balear (CAIB), i en la valenciana (CV)? Quines coses…