diumenge, 20 de juliol de 2008

Eliot fortuït

Diu T. S. Eliot: “La majoria de les persones no s’adonen que si no continuen produint grans autors i, sobretot, grans poetes, la seva llengua es deteriorarà, la seva cultura es deteriorarà i potser serà absorbida per una de més forta.”

Observo: Senyor Eliot, ¿us han dit mai que, si no fóssiu anglonord-americà, seríeu català?

Replica Eliot: Això, jove, és parlar per parlar. Perquè, per dir un cas, bé que em plauria ser danès.

Retopo: És que els catalans, senyor Eliot, ens delim per ser danesos.

Concedeix: Em sembla que us entenc. Però molt em temo que aquí, al Cel, les dobles o triples nacionalitats no s’estilen.

Faig: Tant és, senyor Eliot. Vós sou de casa.

Eliot: Us agraeixo el compliment. Si mai torneu fer cap per aquí, demaneu per mi, que la farem petar.

Jo: Serà difícil. El Cel no em ve de pas i el camí que hi du m’és estret.

Ell: Ah. Quin greu que em sap!

1 comentari:

SV ha dit...

Gran diàleg amb el mestre!