Maria-Mercè Marçal a la guitarra

Potser és casualitat, però ahir, aprofitant que baixàvem a Barcelona, vam recalar a Laie per esmorzar i comprar quatre llibres, entre els quals El meu amor sense casa (Proa, 2003), de Maria-Mercè Marçal, amb un CD adjunt on la Cinta Massip recita poemes de l’escriptora d’Ivars d’Urgell i Toti Soler els musica a la guitarra. Poc recordava que demà divendres la Cinta i en Toti sortiran del CD per posar en peu aquests versos en el cadafal de Can Muntanyà, per la cosa del Poesia i + de Caldes d’Estrac. Els designis neuronals són inescrutables.

Ahir vaig llegir els versos i aquest matí he escoltat el CD –no hi ha com fer vacances. Es tracta de vint-i-tres poemes seleccionats per la Cinta Massip (que fou amiga de la poeta), la major part dels quals provenen del recull Sal oberta (1982). Toti Soler ha compost expressament una música per a cada un dels poemes. El resultat de la fusió us el podeu imaginar: chapeau! El moment per representar-la és tan bon com qualsevol altre, però és que just aquest mes fa deu anys que la Marçal va morir, a la injusta edat de quaranta-cinc anys.

La selecció de poemes que ha fet Massip dóna compte de la diversitat i la complexitat de la poesia de Maria-Mercè Marçal, del procés de construcció d’una identitat cristal·lina i multicairada, i dels temes que prenen vida i paraula en els seus versos. Temes que Àlex Broch enumera en l’ordre següent: “la comunió amb la natura, les dificultats i l’elecció de la maternitat, la concepció, gestació i infantament, la tendresa, l’alegria i l’entusiasme amorós, l’erotisme i l’amor físic, la plenitud, però també el desamor, la seva superació i la infelicitat, el desdoblament i l’amor lèsbic”.

Per la venusta poesia de la Marçal, per la veu dòrica de la Massip, pel clar de lluna de la guitarra d’en Toti, heu de triar: o compreu el llibre CD o aneu al recital de divendres. Jo ja he triat. I és que demà he de cangurar la nena.

(Si us fa goig anar-hi, això és divendres 11 de juliol, 22h, a Can Muntanyà, 6 euros.)

Ai, que me n'oblidava! Jas un caramel marçalià:

"Avui la pluja no duu espines. Vine.
Té, serva'm a les mans aquest cor, com si fos
un molinet de vent desbocat, de colors.
Corrents, baixa les graus on l'amor s'endevina!"