A pesar del feix feixuc d’oprobis i escopinades a la cara i manifiestos urticants i despotismes nacionals gens il·lustrats ans al contrari agressius i esclafadors embolicats amb banderes sobretot no nacionalistes, a pesar dels pobres cada pic més pobres i dels Ulisses cada cop més indefensos i dels energúmens cada volta més nombrosos, a pesar de la descomposició de la nostra nació i dels ignorants cada vegada més gosats, dels estúpids cada volta més estúpids, dels cínics cada pic més enaltits, a pesar del naufragi de la santíssima trinitat laica dita igualtat, llibertat i fraternitat, del trontoll o la solsida de tots els valors basats en la raó i en l’acceptació de l’altre… a pesar de tot això, ALEGRIA!
Perquè si no som capaços de ser alegres, penosament deixarem de ser.
Antònia Font. ALEGRIA
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
Fa 14 minuts
2 comentaris:
Ho he relacionat amb això que he llegit aquests dies:
"No és possible viure en alegria si no es viu en saviesa, justícia i honestedat, ni en saviesa, justícia i honestedat si no en alegria." (Epicur)
Ep, però un estat l'hem de construir.
Que bonic, notaire! I que ple de veritat que és aquest barral. Visca Epicur!
Publica un comentari a l'entrada