Llegeixo en El quadern gris: “La mar. Aquestes ones verdes, blaves, blanques, que monòtonament veiem passar fan sobre l’esperit com un treball de llima, ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència humana. Hom queda badant, fascinat, dominat. D’aquí pervé, potser, que l’única posició de l’home davant de la mar hagi estat de simple contemplació.”Penso: Si els àngels escrivissin, serien Josep Pla.
I repenso: Però escriurien a l’infern estant, caiguts i esplomissats; sorneguers, maleducats, cultíssims; esperits terrers conreadors de zitzània i de vesànies ancestrals; bavosos, malalts d’urc ofenós, fills de puta admirables.
5 comentaris:
No comparteixc la vostra estranya (per a mi) admiració devers aquest sinistre personatge; i (per a mi) escriptoret poca cosa. Ara, trob el vostre bloc excel·lent i reeixit, i sovint els vostres escollits no els desdiria gens. Ara, es permès d'opinar diferentment en qüestions literàries, que no? Malament rai si a tots ens abellís la mateixa teca. On fóra llavors la tria...?
Vostre,
E.D.
Gràcies, elzi díl·lics. Reconec que l'admiració que sento per Pla és estranya, i que el personage suscita en mi sentimenrs contradictoris. Què hi farem!: la vida és així, de vegades. Pla és tèrbol, i això el fa més interessant encara.
I, sobretot, és permès, higiènic i saludable d'opinar diferent en les qüestions literàries i en les extraliteràries encara més. ¿On aniríem a parar si no?
Jo també comparteixo l'admiració per Pla. Pel que fa a la relació entre vida i obra, el post d'en Joan em va fer pensar (quan el vaig llegir ahir) en allò que deia Wilde no sé on que, que un home tingui el costum d'enverinar gent, no diu res contra la seva prosa. En aquest sentit, Elzi Díl·lics, prou més sinistre va ser Louis-Ferdinand Céline... I tants, tants, de nostres i de forasters.
Sense ànim de justificar ningú, que les obres ja es defensen per si soles, un llibre que aporta una visió nova i diferent de la complexitat de la vida -i suposo del caràcter- de Pla és l'epistolari amb Josep M. Cruzet, l'editor de Selecta. Es titula "Amb les pedres disperses" i s'hi veu entre altres aspectes aquesta voluntat de rebastir, com sigui, una literatura nacional -voluntat que és tant de l'escriptor com de l'editor, un altre "català de Burgos".
Salutacions i encantat, com sempre! A mi també m'agrada molt "Ucronies".
Gràcies, notaire. Si fossis una senyoreta de bon veure i jo fos un home sense compromís, et diria això:
"Notaire,
si volies ser ninotaire
jo seria el teu ninot."
Però no és el cas!
¿Pero dónde va a parar, don Juan, dónde está la decencia, dónde se es visto que diga estas cosas a un blogaire anónimo -y que no es Alfonso de Valdés? ¿No se adona que el decoro de la csarcsa de interné se estima más de omitir tales exabruptos? No se la hi passaré más, una tal expresión, un tal desbarato. Y para que me entienda y conste en acta se lo digo en l'única lengua del mundo que a Vd. puede suponersela -y otramente también por si pasa un anillo neozelandés por aquí, o cordero, como fuere, que pueda capir nuestros debates. Apalins!
Publica un comentari a l'entrada