Benvinguda a aquest món de mones, Queralt. Nascuda a Berga i empadronada a Bagà, berguedana ets de dalt a baix, i a rampeu del Moixeró fas niu. La Montse i en Joan Carles (la mama i el papa) ens han dit que passes moltes hores en braços d’un Dionís que nom Morfeu. Gaudeix-los a tots. Quan siguis més gran ja et vagarà de cenyir uns altres dionisos. Com que ara no et podem besar ni abraçar, et fem a mans uns versos d’un poeta israelià de nom Ronny Someck, que són per manera de besos i abraçades:“POEMA PER A UNA NENA ACABADA DE NÉIXER
Els dies que vas néixer els paletes de la felicitat
van escalfar-se les mans davant un foc encès
amb el llumí de la teva vida.
Nit a nit m’hipnotitza la veu del teu respir
i m’és com la llum intermitent d’un far per a un mariner
a qui gairebé esquarteren
les dents del mar.”
(Ronny Someck, Bloody Mary, 1994 [trad. Manuel Forcano])
Joana, Francina i Joan
3 comentaris:
una nova llum que farà de guia, de destí i de camí
Realment, la Queralt és un sac de son i li agraden molt els bracets, de moment, els de son pare i sa mare; que duri!
El que més greu em va saber, com a pare, és que no vaig tenir més remei que fer-la espanyola al cap de vuit dies de néixer...
Esperem que ella ja no hagi de fer espanyols els meus néts!
Això fa molta ràbia: jo també hi he hagut de passar. I espero no viure-ho mai més -si mai ve una altra criatura, que també oficialment sigui allò que serà de fet: catalana, europea i terrícola.
Publica un comentari a l'entrada