Estereotips a TV3

Enguany a l’institut faig de LIC -o sia, sóc l’encarregat de preocupar-me per la llengua, la interculturalitat i la cohesió social en el centre. Això de la interculturalitat només té solta si la lliguem amb la llengua –altrament és una collonada. I la cohesió, al seu torn, passa per fer del centre en pes una baluerna acollidora, i per l’ús intensiu i extensiu del català, dins i fora del centre. El plantejament general és bo. Però em fa la sensació que som dels pocs que ens ho creiem.

Bé, doncs ja em veieu preparant unes tutories per treballar la interculturalitat. El tema: la immigració a Catalunya. El suport: el material didàctic Tot un món, de la Fundació Jaume Bofill. Es tracta d’unes unitats didàctiques pensades a partir dels programes homònims produïts per Televisió de Catalunya i emesos a la petita pantalla de l’octubre de 2004 al juliol de 2007 (232 programes en total): un intent d’apropar la realitat de la immigració a la societat catalana.

Em miro els papers: n’hi ha que ens van bé i n’hi ha que no. Em miro una desena de reportatges (d’uns tres minuts cada un) i no n’hi ha cap que m’agradi. Tenen una pega grossa: dels deu immigrants que parlen de la seva experiència, només n’hi ha una que parla el català, però l’abandona sistemàticament perquè conversa amb un senyor que fa quaranta anys va venir d’Andalusia a Catalunya i ningú no ho diria. Aquests programes reforcen precisament les actituds i les pautes d’ús lingüístic que des del nostre centre volem modificar. Resultat: aprofito alguns papers i desestimo el material audiovisual.

Els reportatges els ha fet TVC. ¿No han trobat immigrats que parlin català? Jo en conec molts: que em truquin, o m’enviïn un mail, i els els presentaré. Només puc parlar pels deu programes que he examinat, però segur que la resta, majoritàriament, són del mateix pelatge. (Si m’equivoco, m’ho facin saber, per favor.) Si la cosa va així –i em temo que sí-, TVC ha reforçat l’estereotip següent: els immigrants que han arribat fa poc a Catalunya passen olímpicament de la llengua catalana perquè copsen tot d’una que és la llengua que no cal. Consideració 1: hi ha molts casos en què aquest estereotip no s’ajusta a la realitat. Consideració 2: TVC no s’ha de limitar a “retratar” una suposada realitat, sinó que ha de proposar actituds i usos lingüístics que siguin referents per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes.

M’estranya que la Fundació Jaume Bofill hagi picat l’ham espanyolitzador de TVC. Tenia més bon concepte d’ells. Pel que fa a TV3, no em sorprèn mica: la màquina d’espanyolització més potent de Catalunya fa la seva feina amb expertesa. Com la destral molt esmolada que colpeja sens defallir l’arbre malalt.