dimarts, 8 d’abril del 2008

La gran felicitat oculta d'Amikhai

He acabat de llegir la traducció al castellà del recull de poemes Detrás de todo esto se oculta una gran felicidad (La Poesía, señor hidalgo, 2004) de Yehuda Amikhai (Amijai en les versions espanyoles). Els versos hebreus són del 1973. La traductora és Raquel García Lozano, és clar –dic és clar perquè aquesta noia és una de les millors especialistes del món hispà en literatura hebrea contemporània. Les seves versions castellanes d’Amikhai són esplèndides.

“Todo esto” és la mort en la guerra (sobretot en la guerra d’Independència del 1948). Observa Raquel García: “més de vuitanta vegades apareix la paraula mort en aquest llibre: el pare mort, els companys morts, l’amor mort, la infància morta, el jo poètic com a cap dels morts, l’amor mort, els morts sebollits a l’aire, la mort com un idioma més al costat de l’hebreu i l’àrab, Jerusalem, una ciutat morta i de mort...”

Emperò, tota aquesta mort és ja indirecta. El noi que veia morir els companys en el camps de batalla queda enrere, i el Deú que ha abandonat l’home, també. Qui ara parla és un pare que “ha perdido el peso de su hijo” o “camina por la calle / como una mujer con un feto muerto en el útero”. Aquells herois sacrificats per la nació són fills del tot morts, i la seva mort “significa el fin del triunfo del hombre sobre Dios” [RGL]. I aquell Déu indiferent és ara un Saturn que engoleix i devora els seus fills.

Amb el temps, el poeta ha aconseguit fer-se un úter amb els perills i moblar la gola i el barram del lleó. I intueix (de fet té la convicció) que hi ha una manera feliç d’estar en el món i en la vida, una gran felicitat amagada, com un enigma que no es deixa desentranyar fins a la recta final de la vida. El poeta ho expressava de manera corprenedora: “Quan érem infants teníem llibres de comptes molt lletjos, sense dibuixos. En l’última pàgina hi havia les solucions dels exercicis, però això no ajudava a solucionar-los. Tots els dies de la meva vida vaig estar ocupat a solucionar problemes, i ara he arribat a l’última pàgina on hi ha les respostes. I això és meravellós.”