Una definició del caràcter espanyol

Vint-i-cinc de setembre de 1946. Agustí Calvet escriu al seu dietari, Meditacions en el desert, el que segueix: “El caràcter espanyol, en grandíssima part, és una forta i estranya barreja de visigot, d'alarb i de jueu, recuita –com en una mena de civet– amb una salsa negra i espessa, de fanatisme catòlic africà, no gens europeu.”

D’això fa seixanta-cinc anys. Posem que el “caràcter espanyol” existeix, que Gaziel el mig atrapa en aquesta definició, i que el corrent de fons de tal “caràcter” no ha canviat substancialment. A mi em sembla que l’ingredient més estable, poderós i actiu del civet és la salsa. Aquest suc negre i espès que apaga els sabors i put com un anatema.