dilluns, 28 de març de 2011

El temporal de les faves

Devers l’equinocci de primavera (21 març), vuit dies envant vuit dies enrere, es produeix el temporal de les faves. Això és una convulsió meteorològica provocada per una llevantada que assota la costa i fa unes plujades intermitents de força variable. El tràmpol va començar ara fa dues setmanes, amb una barrumbada que va ensalvatgir les rieres i semblava que havia d’ofegar les granotes; ahir, la congestió just va fer caure unes roines que jugaven a fet i amagar amb el sol.

Els pagesos de vora mar en diuen –en deien?– així perquè coincideix amb el moment en què les faves estan a punt de pastora mia, prestes a regalar els narius i el paladar més exigents. Amb el temporal de l'equinocci de tardor passa una cosa similar, i és que hom el coneix amb el malnom terral de rentabótes, o temporal de les bótes, perquè coincideix amb el moment en què els vinyaters duien les bótes a mar per rentar-les.

Temps de faves, doncs. Aquest llegum, tan apreciat a casa nostra, té un no sé què d’ofrena dionisíaca que ens exalta –bé, primer ens exalta i després ens avorreix... però això passa amb tantes coses de la vida! Cadascú té el seu gust, i segons el meu les faves fan el clímax gustatiu i aromàtic ofegades dins una olla en companyia d’uns talls de cansalada, botifarra negra i qualque salsitxa, si n’hi ha, tot plegat confitat sobre una estoreta de porro. Aquest plat és una de les meravelles insuperables de la cuina catalana. Una menja que m’afiguro fent les delícies dels comensals en les bodes lèsbiques de Ceres i Diana caçadora.

1 comentari:

Puigcarbó ha dit...

Tot i acabar de sopar m'has fet venir salivera. A casa encara bec sempre amb el porró.