dijous, 24 de març de 2011

Parlar català perjudica greument la salut

Els catalans som injustos amb José Bono. No l’entenem -és clar, la gent menuda no entén els grans homes. Bono és un savi de rostoll i de formatge de cabra amb moments de delicada coloració vinosa i vèrbola de tubercle, un orador adornat amb una retòrica que competeix amb la de José Antonio Primo de Rivera, home culte com n’hi hagué pocs.

L’altre dia el manxec va desembeinar un símil insuperable: va dir que en el Congrés s’ha de prohibir parlar català com s’hi prohibeix de fumar. Gloriós. Formidable, la capacitat de síntesi simbòlica. I és que la cascada d’afecte que raja de l’oració visigoda fa petits els amors de Leànder i Hero. Parlar català és com fumar, i és de domini públic que fumar perjudica greument la salut; ho diuen els paquets de tabac i tot. Deu ser per això que els catalans tenim la salut trencadissa, la carrosseria una mica atropellada, el cutis tocat de floridura, i ens morim abans d’hora.

El català és nociu i convé prohibir-lo en els locals públics, no fos cas que s’encomanés i es produís un episodi extens de pestilència. És just que els empestadors, si no ens en sabem estar, sortim al carrer a evacuar el miasma que ens caracteritza.

Ara bé, a pesar d’aquest flagell que ens enllorda i ens estigmatitza, no ens hem de deprimir, perquè sant Pere és un gran fumador de pipa i té un feble pels fumadors: li són simpàtics, i si un d’ells li fa a mans una embosta de picadura, el fa entrar al cel sense més tràmits. ¿És clar, no? Si els catalans ens assemblem als fumadors i sant Pere els estima, vol dir que tenim obertes d’ampit en ample les portes del cel. Posem-hi fe. Si la nostra emancipació no pot ser nacional, serà celestial. Cosa que ens és avantatjosa, perquè l’eternitat, per definició, sempre durarà més que l’ocupació espanyola.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Hi pensava ahir, que potser el millor és que ens fessin dur algun símbol, una estrella de David?. Més que res per estalviar-nos haver d'estar donant explicacions per existir. Així, si ens veuen amb el símbol ja no faran allò tan carregós de: "ah! eres catalana?" i ja hi som! Mode esgotament on.

El teu oracle porta molta conya últimament, què li dones? Paraula de pas: flypera.

Joan Calsapeu ha dit...

L'estrella de David no ens la permetran pas, que podríem pintar-hi quatre barres i ja hi tornaríem a ser. Potser un triangle, que fa maçònic...

Paraula de pas? Flypera? Pera voladora? Això és que m'he perdut alguna cosa important i no hi arribo. Si algú em desentenebra, ho agrairé.

Puigcarbó ha dit...

JA EN VAIG PARLAR AHIR, DEU N'HI DO, i L'ASTARLOA AMB EL PINGANILLO? cágati lorito. No hi ha manera, és massa la seva endémica ignorància idiomàtica, i no aprenen ni volen fer-ho.

Lior ha dit...

Ara que estan de moda els consells de savis, en podrien fer un que ens expliques com mantenir la llengua, en les converses amb castellanoparlants, amb la mateixa naturalitat (i poca vergonya) amb la que aquests mantenen la seva. Inclús per fer comentaris impertinents com els que ens hem d'empassar pel fet de mantenir el català:
-Ah! vós sos de aquíii, nooo?
-Jo? No! (com que no expliciten aquí)
-Ah! Pero vós hablás catalán?
-Es que no sóc ni genocida lingüístic ni deficient mental...
Jo també vull aquesta frescor hispana, però en versió nostrada.