Nathalie i David

Amb l’excusa de veure l’exposició dels fauvistes hongaresos instal·lats a França, hem passat un parell de dies prop de Ceret. Ens hem estat a una diguem-ne casa d’hostes, on la Nathalie i en David viuen de fer massatges, classes de ioga, de relaxament i coses per l’estil, a més de llogar habitacions. Han estat uns dies més que agradables.

Nathalie és de Normandia, i David, de Lille. Es van conèixer a París, van fer tot el que fan els enamorats, i un dia van decidir cremar les naus i viure de manera diferent en una vall com més llunya de París millor. Van triar la Farga de Reinés, al Vallespir. A la Catalunya Nord, Nathalie va descobrir les restes d’un naufragi lingüístic i cultural recent i sobtat, una llengua que ha passat per ull sota la terrible pressió política de l’Estat francès. Va entendre què havia passat, ho va trobar injust i va experimentar, com a francesa, mala consciència. I va decidir que calia fer alguna cosa per a reparar el dany causat: en primer lloc, aprendre català; en segon lloc, transmetre aquesta llengua al fill que un dia tindrà, adoptant-la doncs com a llengua familiar al costat del francès. David no ho diu tan alt, però també ho troba just i s’hi apunta.

Les percepcions i la resolució de Nathalie no són rares. Pirineus enllà, les bressoles no donen l’abast, i són milers els catalans del nord que han decidit que el català torni a casa, restablir el fil trencat de la transmissió generacional. Ho tenen molt clar: la llengua que avui no es parla es parlarà demà, el català té tant de futur com el francès, i qui no el sàpiga estarà en inferioritat de condicions respecte als qui el sabran.

Fa només deu anys, tot això era impensable. Quan ja feia el bategot, la llengua catalana reviscola al nord gràcies a la determinació de moltes persones sensibles i cultes, de gran qualitat humana, com la Nathalie, que ja entén el català, i en David, que ja hi arribarà. Els trobareu aquí.