La calor ens fa fer coses estranyes. Per exemple. A casa no tenim aire condicionat -som uns resistents. I el ventilador el tenim a dalt. I llavors passa el que passa: que amb el corrent natural d'aire de vegades no n'hi ha prou per vèncer la xardor. Així que, ves, ahir em vaig passar una bona estona (devers vint minuts) ventant la dona i la filla. I –cosa rara– no em vaig sentir ridícul. Al contrari. Van ser vint minuts d’alegria inefable. Com quan un és al món i el món li diu: “Estic content que hagis vingut, perquè tinc feines per a tu”.
Avui, a BCN
Fa 2 hores
2 comentaris:
Quina sort tenir un negre -o no- que et venti!!!!! Fins i tot l'aire sembla més fresquet...
Quan et sents estimat, l'aire és més fresquet.
Publica un comentari a l'entrada