Ahir vaig tenir el goig de conèixer en Marcel Riera, poeta, traductor, membre del consell editorial de la col·lecció El Cercle de Viena, dinamitzador cultural a Premià de Dalt i home cultíssim. L’última traducció important que ha publicat és El riu, de Rumer Godden, una gran escriptora anglesa que fins ara ningú havia traduït al català. Com a poeta ha publicat Lluny (2006) i L’edat del coure (2008). Encara no he llegit els seus versos, però ja són a casa.És bo que els maresmencs llampats de poesia ens coneguem personalment: així podem intercanviar idees, afermar o foragitar intuïcions, localitzar noves fonts d’informació i, sobretot, cooperar. Des de fa dos anys, en Marcel i una colla de premianencs (dits Pdepoesia) organitzen una Nit de Poesia a Premià de Dalt; la fan al març a l’església del poble; el format és el següent: tres poetes reciten les seves composicions i entre una i altra uns músics toquen peces de jazz; aquest any han recitat Cèlia Sànchez-Mústich, Perejaume i Àlex Susanna. Me’l vaig perdre. És una iniciativa magnífica que convé difondre –i potser copiar.
Xerrant xerrant, vam constatar que compartíem una perplexitat: s’escriu molt sobre poesia però se’n ven poca. La poesia està de moda: la profusió de recitals i la munió de gent que hi acudeix en dóna fe. I la blogosfera va plena de poesia (versos, ressenyes, crítiques, escolis…). Si tothom que escriu sobre poesia en comprés, les col·leccions poètiques es vendrien com el pa i donarien beneficis a les editorials. Però no és així. Difícilment un volum de poesia ven a Catalunya més de tres-cents exemplars. ¿Algú em pot aclarir el misteri? Perquè jo no ho entenc. Si la poesia interessa i agrada, compreu-ne, per favor. I quan hagueu de fer un regal...
4 comentaris:
Benvolgut Joan,
deu ser per desitjos quimèrics com aquest –que els poetes ens arribem a llegir els uns als altres i només a nosaltres mateixos- que el teu bloc es diu “Ucronies”!
La nostra modesta activitat a què fas referència –que podeu trobar a http://www.pdepoesia.com/– no és més que un recital poètic de dues hores a l’església parroquial de Premià de Dalt, que combina lletra, veu i música, preferentment el jazz. A més dels que has esmentat, l’any passat hi vam portar Feliu Formosa, David Jou, Gemma Gorga i Francesc Parcerisas. El criteri, arbitrari com qualsevol altre però del tot descarat, és que hi convidem els poetes que més ens agraden. La propera edició serà el març o l’abril de l’any vinent. Quan ho sapiguem del cert t’ho farem saber.
Justament una de les coses que esmentes ens sembla possible i convenient. El Maresme no és molt gran però sí que és llargarut i les coses que s’hi organitzen no solen arribar gaire més enllà de l’àmbit local. Ara mateix se m’acuden activitats poètiques anyals a el Masnou, Alella i Vilassar de Dalt, de les quals no gaire gent no deu tenir coneixement a la mateixa comarca. Només que un dia hi afegíssim les que tu deus saber i les dels qui puguin llegir això podríem establir una petita xarxa que, si més no, servís per fer arribar aquestes activitats a més gent que hi pugui estar interessada...i que viu ben a prop. Com si diguéssim: “Compreu activitats poètiques, va!”.
Gràcies i felicitats pel bloc.
Marcel Riera (PdePoesia), Premià de Dalt, el Maresme.
Els poetes a voltes són gent un pèl estranya ... els seus lectors, molt més encara.
Tots portem a dins un poeta. Viu en alguns casos, pocs; en d'altres sobreviuen reprimits, desnonats, o fins i tot en podriem dir que tan sols hi resten despulles ...
Els mals de que et queixes el pateixen també d'altres arts. Pintors, dibuixants, ni tan sols amb bon ofici en poden treure cap profit. S'han de malvendre per mostrar-se per exposar. De vendre les obres ja n'hi cal parlar-ne.
De totes maneres amic Joan, si mai vols traspassar aquest teu blog, sàpigues que pots contribuïr-hi també. Com, ja ho saps. Només cal fer propostes i presentar-les. A les Esmandies hi podria haver vetllades, xerrades, cursos, o el que et plagui.
Ei, sàpigues que reprenc el meu blog abandonat!
Cosme
Hola Joan,
Hi ha molta gent que va a les vetllades poètiques, però lamentablement de poesia només n'acabem comprant els que també n'escrivim -l'haguem o no publicat-.
Em sembla que passa una mica com amb el jazz: molta gent diu que li agrada, i potser fins i tot van a algun concert -gratuït, això sí- però a l'hora de la veritat la gent que es pren la molèstia de comprar i tenir una bona discografia de jazz a casa són els mateixos músics de jazz -la resta de la gent passa amb un parell de CDs de "Lo mejor de la historia del jazz"-. Bé, només era un exemple.
M'afegeixo al "Compreu poesia, va!"
Salutacions
Marcel: no ens ha de costar gaire fer una petita xarxa d'intercanvi d'iniciatives, experiències i idees al Maresme. Mantenint el contacte i fent circular les informacions ja la fem, la xarxa, i anirà creixent.
Cosme: Si reprens el blog, rehabilito l'enllaç. Fora mandra.
Sadurní: És cert, els lectors i els faedors de versos devem ser, si fa no fa, la mateixa gent. Almenys, els recitals serveixen per trencar momentàniament aquesta endogàmia.
Publica un comentari a l'entrada