La catosfera literària 08

La vetllada d’ahir a Vallromanes va ser memorable. L’enhorabona als cent ciberescriptors que han estat seleccionats per fer part de la primera antologia de blogs en català, i als promotors del projecte (Toni Ibáñez, Jesús Tibau, Marc Vidal i Sani Girona), que l’han fet possible amb el suport de Cossetània Edicions. Els beneficis que s’obtinguin de la venda del llibre estan destinats a ajudar La Bressola.

Ahir vaig conèixer personalment en Toni i en Jesús, i en Francesc Puigcarbó, en Vicent Sanz i d’altres. Ve de gust, desvirtualitzar-se de tant en tant. Com digué ahir en Toni Ibáñez, “abans de connectar-me a internet, jo era l’ésser més individualista del món”. Sí, en contra del tòpic, internet és una eina de socialització fabulosa: no és una cel·la, sinó una finestra oberta al món i a la gent.

Vull destacar també la humilitat de Jordi Ferré, editor de Cossetània: “¿què sabem els editors, si un llibre és bo o no és bo?”. És clar: els editors se la juguen, sovint a cegues, en cada decisió. I necessiten, doncs, l’olfacte i el consell del públic lector i dels crítics. En aquest àmbit, els blocs jugaran un paper importantíssim i desplaçaran en part –ja ho estan fent– els suplements literaris de diaris i revistes. També ho diu Xulio Ricardo Trigo: “els blocs estan cridats a ser un observatori literari al qual tots acabarem parant atenció”.

El llibre que ahir es va presentar és una mostra de la vitalitat i la qualitat d’una literatura catalana poc coneguda encara en format paper. És la literatura del futur, que es gesta a la xarxa i que comença a fruitar esponerosa sense consumir paper. (Penso per exemple en Josep Porcar, poeta castellonenc que ja té una part important de la seva obra editada exclusivament a la xarxa.)

La literatura que es fa en els blogs multiplica per dos la llibertat que és consubstancial a l’acte literari, perquè es realitza sense cap mena de servitud, trava, ni limitació; perquè té la frescor d’un esbós que emergeix perquè sí, perquè ve de gust, perquè no ha de complaure ningú que tingui el poder de decidir què s’edita o què no. La catosfera literària genera això. I això val molt. No us la perdeu.