dijous, 8 de maig de 2008

Oliva

Llegeixo, en el pròleg de Salvador Oliva al recull Ultralleugers (Premi Carles Riba 1994), de Quim Español, una consideració breu i profitosa sobre la creació poètica. Heus-la ací:

“És d’agrair que a la poesia de Quim Español no hi hagi cap dels tres defectes que, al meu entendre, sovintegen a la poesia catalana d’avui: a) el sermoneig moral, b) la set d’admiració i c) l’engany (entès, naturalment, com la intenció de fer passar gat per llebre). El primer és irritant, el segon és pueril, el tercer és ridícul, i tots tres no deixen de ser mai un insult a la intel·ligència del lector. Els tres remeis corresponents per curar aquests tres mals són la consideració, la humilitat i la lleialtat.”

¿Què us sembla? Jo trobo que és una lliçó magistral condensada en sis retxes i busques. Me’n faig un mapa conceptual i tot, vegeu què us dic:

MALURES → EFECTES → REMEIS

sermoneig moral → irritació → consideració

set d’admiració → puerilitat → humilitat

engany → ridícul → lleialtat


( insult a la intel·ligència )

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tanmateix m'atreu més un pròleg aproximatiu a l'obra i el seu context conceptual que no pas les definicions per negació.

JOAN CALSAPEU ha dit...

És clar: descriure, interpretar i construir pensament en positiu és més meritori. És més fàcil dir "què no és" un recull de versos que no pas "què és". Bo i així, les paraules d'Oliva les trobo suggerents i, sobretot, instructives per a aprenents de poeta i poetes novells.

Anònim ha dit...

Sovinteja en la poesia els pretensiosos, d'agradar o de significar-se darrera la configuracó d'un món críptic. Les habilitats i el domini del llenguatge no certifiquen les qualitats poètiques.
La poesia va més enllà, és una manera de percebre i d'expresar-se. No sempre la millor eixida és l'escrita. Hi ha gestos i mirades de factura poètica. Quí els dota de valor poètic, l'emissor o el receptor?
Quan un poema visual no s'enten,deixa de ser poesia?
I diria més. Un bon exercici seria retornar a contemplar El Silenci després de Bach, una pel·lícula de factura poètica.