Digué Novalis: “Quan no es parla de res és quan es diuen les coses més profundes. Perquè la coherència dels somnis i el sistema d’associacions està per damunt, poèticament, de la coherència de la raó”.Dic (amb perdó) jo: “¿I per ventura no podríem parlar d’alguna cosa i mirar de treure’n l’entrellat, encara que no assolim fondàries abissals? Més que res per mirar d’entendre’ns…”.
Diu (sense demanar perdó) Altri: "Treu-t’ho del cap. Quan dues persones s’entenen és que hi ha un malentès; i si la intel·ligència es dóna entre tres persones o més, el que hi ha és pura confusió."
“¿Ho veus?” –retopa l’ombra de Novalis– “Sempre acabo guanyant”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada