dimecres, 7 de maig de 2008

Montale

Eugenio Montale ens ha sentit: “Si el problema fos de fer-se entendre, ningú no escriuria poesia”, diu.

“Si fent poesia no ens entenem, ¿de què serveix la poesia?”, demana Hom, sense adonar-se que fa la pregunta més improcedent del món, perquè la poesia –l’art en pes– no serveix: és.

Responc: “La raó de ser de la poesia no està ni més enllà ni més ençà d’ella mateixa; la seva raó, el seu objecte, no és sinó ella –com el circuit tancat dels vasos sanguinis al voltant del cor”.

Busco amb la mirada l'aprovació de Montale. Però m’ignora, o no em veu: sóc transparent.