dimecres, 28 de maig de 2008

El gran Xammar

A l’últim suplement de cultura de l’Avui (22/5/08), Quim Torra anuncia la publicació, al juny, de Periodisme? Permetin!, la primera biografia d’Eugeni Xammar, i ens serveix un aperitiu per obrir boca. Encara la tinc oberta, la boca. El llibre promet. Ja era hora que algú confegís una visió de conjunt sobre la vida i l’obra de qui és, als trenta-cinc anys de la seva mort, un referent intel·lectual i cívic paquidèrmic. Entre altres coses, Torra destaca de Xammar allò que la recepció espanyola de l’escriptor ha negligit, com és costum allí: el seu catalanisme de pedra picada.

El magnífic reportatge d’en Torra m'ha encès en la memòria un dels ciris trencats d’en Tísner sobre Xammar. I, com que és graciós i compto que em perdonareu la frivolitat, us el mostro. El ciri es diu “La força del verb” (dins Més ciris trencats. Històries personals i divertides 2). Conta Tísner que un dia acompanyava Xammar en un ball sumptuós a l’ambaixada de la República a Berlín, i que aquest, havent ballat amb l’esposa d’un important sabadellenc del ram tèxtil, li va tirar unes floretes descarades i li digué: “Senyora Elena Ribadoms: m’agradeu tant, que em faria un goig immens ficar-me al llit amb vós”. Ella li va retreure la molta barra i conjecturà que el senyor Xammar devia haver rebut moltes bufetades, en la vida, suposició que ell corroborà amb les paraules que segueixen: “Sí, en efecte, moltes! Però, mireu, preciosa Elena Ribadoms: també m’he ficat al llit amb moltes senyores! Algunes vegades m’ha anat bé!”.

Aquesta anècdota em fa pensar en aquell amic d’un amic d’un amic que diuen que de jove, a la discoteca, s’apostava al costat del lavabo de noies i a cada una que sortia li demanava: “Vols fer un clau amb mi?”. I diuen que una de cada cent li deia que sí. Però és injust que aquesta llegenda urbana es barregi en el magí amb el ciri d’en Tísner, perquè Xammar era un seductor llançat, però amb classe. Un gentleman farmer de l'Ametlla del Vallès.

1 comentari:

Notaire ha dit...

Divertida l'anècdota que explica Tísner. De Xammar, vaig xalar molt llegint les "Cartes a Josep Pla" (Quaderns Crema, 2000). Són de recomanar. Ja ens explicaràs que tal és la biografia.
Salut.