Llavaneres "connection"

¿Us he dit mai que sóc de Llavaneres? Doncs sí, en sóc, i de fa uns anys hi torno a viure. Val a dir que el poble l’he trobat molt canviat, en part per a bé i en part per a mal: per a bé, perquè el PP ha perdut aquella ufana que hi tenia; per a mal, perquè el poble ha crescut desaforadament i ha perdut la seva fesomia i la qualitat de vida que -malgrat fames polítiques- el caracteritzava.

Però el passat pesa amb un pes mort feixuc com una llosa de marbre. Ara tenim un govern municipal format per CiU, ERC i Gent de Llavaneres (un grup, aquest, pròxim a Iniciativa) -un tripartit a la basca, com si diguéssim. Glòria del cel, comparat amb l’anterior govern PP-PSC. Llàstima que en Josep Ruiz, l'únic regidor de SOS Llavaneres, romangui a l’oposició: jo el voldria dins un govern quadripartit.

El dit pes mort es presenta en forma de casos de molt discutible gestió que es van destapant i que fan una ferum que tomba d’esquena. El darrer cas és el del conveni urbanístic signat entre els propietaris de l’escola bressol Sant Nicolau (privada) i l’Ajuntament de Llavaneres. Arran de la denúncia presentada per SOS Llavaneres, la Fiscalia Anticorrupció ha imputat l’exalcalde, Víctor Ros (PP[foto]); l’exregidor d’Urbanisme, Antoni Jiménez (PSC[foto]), i el secretari de l’Ajuntament, José Luis Valentí, per un presumpte delicte de ‘prevaricació i suborn’. Us en faig cinc cèntims.

El juny de 2006 es va signar el conveni de col·laboració urbanística entre TOTOPAPEL SA i l’Ajuntament de Llavaneres, pel qual aquest permutava cinc parcel·les a canvi de la parcel·la que ocupa l’escola bressol, amb les seves instal·lacions. La intenció era convertir l’escoleta Sant Nicolau en un centre públic. Emperò, resulta que els terrenys de l’Ajuntament estaven valorats en quasi 3.800.000 euros, però en la pràctica el valor de repercussió aplicat fou molt inferior al d’altres parcel·les similars. Hum! Al seu torn, la valoració del mobililiari, els equipaments i les instal·lacions de l’escola no es va encarregar a una societat de taxació externa nomenada de comú acord, sinó que la va fer una empresa apoderada de Totopapel SA –aghh!– (societat que, sigui dit de passada, no té com a objectiu aprimorar la instrucció de la mainada, sinó la compra-venda de finques). No és estrany, doncs, que una valoració tan parcial i interessada donés una xifra desorbitada: 3.084.499 euros sense incloure el mobiliari i l'equip. A més a més, l’Ajuntament no ha sol·licitat una compensació econòmica per la permuta d’una finca seva de 2.176 metres quadrats per una altra de 1.782 metres quadrats .

Resultats: 1) Totopapel SA ha fet un negoci fabulós amb la venda de l’escola i del solar que ocupa… un any després d’adquirir-los; 2) els llavanerencs pagarem caríssima una nova escoleta pública, i 3) la quantitat que l’Ajuntament ha deixat d’ingressar en no sol·licitar la compensació predita puja a 413.700 euros.

¿On són aquests diners?

Avui us volia explicar tres casos més de podridura, i un parell de proeses de l’ínclit exregidor d’Urbanisme de Llavaneres, Antoni Jiménez –el seu nom és un ressort que activa en el meu cervell una de les últimes cançons d’en Titot, dedicada als regidors catalans d’urbanisme de l’última dècada, titulada Rates. Però ja m’he allargat prou, així que ho reservo per a un altre dia.

Salut.