Servidor vaig conèixer l’Helena Jubany. D’això ja fa vint anys -ai-, quan visitava la casa dels Jubany, a Mataró, per conspirar i muntar batalletes, llavors que militàvem a Catalunya Lliure. L’Helena era una nena que aleshores tot just encetava l’adolescència, una noieta silent, discreta i de somriure encisador. Després vaig marxar de la comarca i la vaig perdre de vista. I un dia, a Felanitx, vaig rebre una trucada: “Saps que han matat l’Helena?”. I no em vaig atrevir a trucar a en Joan perquè no sabia què li havia de dir.Quan la van assassinar, ara fa set anys, l’Helena estava en un moment dolç de la seva vida, tant pel que feia a les seves relacions personals com a la seva professió. La seva passió eren els llibres. Havia viscut a l’entorn dels llibres com a lectora obstinada, periodista, llibretera i bibliotecària, escrivia sobre llibres, xalava d'explicar contes i tot just iniciava la seva trajectòria com a escriptora, emmirallant-se en la Montserrat Roig. Qui li va llevar la vida encara és al carrer.
Ara, els seus familiars i amics han presentat en societat l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente (el web de la qual se suma al web de l’Helena), que té com a finalitat mantenir viu el seu record. I també han donat a conèixer la convocatòria del I Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes; els originals presentats han de complir un requisit poc comú: han de ser aptes per a la transmissió oral. El premi és de 3.000 euros i el termini d’admissió dels treballs acaba el 15 d’octubre d’enguany (vegeu les Bases).






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada