En llegir això, un no se’n pot estar de fer escandall en la memòria per recordar l’olor, o l’absència d’olor, de les dones que ha conegut. I he de dir que, en el meu cas, el record dóna la raó a Plaute i a Pla. De sempre, les dones que m’han envescat han estat inodores (però no insabores, ni insípides). No es diu gaire, però és un fet que, havent fet l’entrada pels ulls, el desig passa un examen olfactiu. Un examen determinant i definitiu, eliminatori.
Una dona que, essent atractiva, no fa olor, encén de bursada tots els sensors eròtics del mascle; si ell i ella estan disponibles, les maniobres d’aproximació es produiran amb celeritat. I si fa olor, ¿què passa? Doncs que salten les alarmes hormonals del mascle, el qual sent una estrebada per dins que el retrau, perquè les olors corporals acostumen a ser poc o molt desagradables.
¿I si l’olor que desprèn ella és intensa? Mala peça al teler, llavors. Malament perquè, si no s’atenua, l’olor està allí, espessa i embafadora; i malament si es dissimula amb un perfum, perquè el el que es produeix en tal cas és una suma de les dues potències olfactives, el resultat de la qual és un tuf dolçàs, acre, com de resclum, que fa girar cua al més decidit dels mascles.
Bo i així, la dona olorosa no ha de llençar la tovallola, perquè té un gran aliat: el desodorant. Una bona ruixada d’esprai fresc i d’aroma neutra, en el moment adequat, ensorrarà totes les prevencions del mascle. Quan aquest ensumi les emanacions reals de la depredadora, ja serà massa tard.
¿I els homes? ¿Quina olor fem?
7 comentaris:
Cagum els claus de Cristo rovellats, així se li arranquéssin i caigués estès a terra!!
No m'ho puc pas creure ... en això sí que no hi estic gens d'acord!
L'olor és una propietat intrínseca de la matèria i es defineix com la sensació resultant de la recepció d'un estímul per l'olfacte.
I no hi ha amor complet sense la implicació de tots els sentits.
I en cada experiència un sentit pot prevaler sobre els altres i adpatar-los a la força de l'estimació ...
Clar ... però ja sabem que sempre és molt més senzill per als mascles acceptar la simplesa primària d'un sol sentit que gestionar la complexitat humana!!
Sort!
Anònim, el que passa que no parlo d'amor -que vola per damunt de tot-, sinó de zoologia, d'emocions primàries, que són les que són. Els homes tenim un munt de limitacions ridícules i risibles. Afortunadament, se'n parla amb llibertat, i no ens enfadem pas. ¿No hauríem de poder fer el mateix amb les dones? Jo procuro posar-hi un mica d'humor. Però si no vaig bé, demanaré disculpes i trauré l'apunt. ¿Ho he de fer?
Tots fem olor, i per aquells que tenen bon nas, l'olor és un signe d'identitat tan vàlid com qualsevol altre.
La qüestió és quan aquest signe s'escampa més enllà del que seria recomanable sense maquillar amb ferums de laboratori.
Un servidor, dotat de bon nas, gaudeix ensumant un coll recent dutxat i sense additius (si la propietària fa de bon veure i millor tastar).
totalment d'acord, n'hi ha de dones que quan deixen l'ascensor et pot agafar alguna cosa, i n'hi ha que es veuen netes i polides "la mujer que yo quiero no necesita lavarse la cara con agua bendita" deia Serrat, i per aixó hi ha la COLÒNIA QUE ÉS FRESCA i a penes es perceb.
Hola company,
hi ha olors que no es poden descriure, que són especials, que et fan perdre els sentits, que t'embriaguen , quan és l'olor del zel, és impossible resistir-si, és interacció, és entre els dos...
i hi ha donés , em sap greu, ho dic des de la percepció, que no pots estar-hi més de dos segons, perquè et venen nàusees, el diafragma es comença a contraure involuntàriament i has de fer esforços , respirant profundament per relaxar-te i marxar corrents...
a vegades ser sincer potser comporta mals rotllos, però és així.
salut
Poc humor traspua l'article en el seu inici i posterior recorregut. Tan sols en el darrer paràgraf hi treu el nas.
El veritable fet lamentable de fons és la immaduresa mostrada en no entendre que en les emocions primàries, objecte de l'apunt, sempre hi prenen part els cinc sentits: vista, oïda, olfacte, gust i tacte. Cadascun d'aquests sentits aporten informació imprescindible al cervell. La falta de qualsevol d'ells ens aporta una percepció esbiaixada del subjecte.
Només els qui saben atendre'ls en tota la seva amplitud, n'excloc òbviament els discapacitats, son capaços de gaudir de la pròpia condició terrenal.
Sempre ens queda l'opció de l'automutilació (conscient o inconscient, educativa o cognitiva) fet que ens faria tal vegada més profitosos genèticament!!!
No entenc que ningú pugui "no fer olor", en tot cas parlem de sentors, de pudors, que no ve a ser ben bé el mateix que fer olor. Les dones fem olor, sinó pregunta-li a la teva femella si, després de deixar les criatures un cap de setmana amb alguna àvia, si s'escau, no nota que, d'entrada el seu cadell no sembla seu, i és l'olor que l'impregna, d'una altra femella, per molt que la pobra àvia vagi neta i polida.
Una altra cosa és la qüestió eròtica, a la que n'hi ha que són més o menys sensibles. Entenc que la majoria passen amb neteja, desodorant i colònia, o sigui tapant els olors naturals. Error dels errors, perquè el nas el tenim per a alguna cosa més que per aguantar les ulleres. Per tastar vins, per exemple ;)
Publica un comentari a l'entrada