Respon servidor: Amic Gaziel, tinc el goig de dir-vos –si em podeu sentir, onsevulla que estigueu– que Catalunya ja ha trobat la manera i l’avinentesa. La manera és la declaració unilateral d’independència, un procediment democràtic avalat per la legalitat internacional civilitzada. L’avinentesa és l’humiliant esbudellament de l’Estatut del 2005, les sentències anticatalanes dels tribunals espanyols i l’evidència d’un espoli de dimensions colonials. Catalunya s’ha descobert, d’un plegat, saquejada i empobrida, lligada de peus i mans. I ha dit prou, a la seva manera.
Una seva manera que molts encara no saben copsar ni interpretar. És igual. Som al cap del carrer, només hi ha una porta i la ceguesa de molts no impedirà que la travessem. Catalunya, Gaziel, ha arribat nacionalment viva al segle XXI; tocada i ferida, sí: però viva. I Espanya és allà mateix, si fa no fa com la vau deixar. La dictadura s’ha acabat, el cataclisme que vaticinàveu no s’ha produït –ep, ha anat de poc. Però el totalitarisme que gasta l’Espanya castellana és el mateix de sempre. Vós ja sabeu què vol dir, això: dues nacions que no es poden sofrir, dos pobles que es miren com els fesols, dos trens que... ¿xoquen? No. S’encarrilen per vies distintes: primer s’allunyen i després se separen. Vet aquí el desllorigador del nostre plet.
La majoria de la gent no s’adona d’aquestes bullideres. Però l’olla, tanmateix, bull; i acaba passant el que ha de passar. Ara qualsevol espurna pot encendre la foguera i precipitar-ho tot de la manera més impensada. Em sembla que va ser Batista i Roca qui va dir que “Catalunya serà independent a pesar dels catalans”. Ara hi veiem més clar i podem precisar que Catalunya serà independent a pesar dels independentistes. Però això ja us ho contaré un altre dia.
9 comentaris:
No saps com m'agradaria senti-ho i veure-ho així de clar!! No vull dir que no cregui en la possibilitat que comentes, sinó que veig la ciutadania molt endormiscada.
I això de a pesar dels independentistes... És que encara no entenc la necessitat de voler homogeneitzar el vot independentista, conduïnt-lo per una única opció política. I la via transversal?
És que aquesta necessitat que dius no hi és. No s'ha d'homogeneïtzar el que és diferent. No s'ha d'encabir dins una única opció allò que és divers. La cosa normal és que l'independentisme tingui tres o quatre expressions polítiques, i sigui present, i fins i tot nombrós, en formacions que no es reclamen independentistes.
Tot això és normal i bo, és un bon senyal: vol dir que l'espai polític sobiranista creix molt, creix ràpid i creix en diverses direccions; vol dir, sobretot, que això ja és més que un espai polític: és el país que es pensa, ja, lliure.
Mai m'ho hauria imaginat, però aixi és, ara, com tu molt bé dius, sense els independentistes. Hi han fet més els de Madrid que no pas nosaltres per generar aquest nou independentisme racional.
Es trist que el cataclisme vingui potser derivat de la crisi econòmica (sempre mirant els dinerons nosaltres)...però bé, en tot cas, estic molt d'acord amb aquesta entrada. Des del País Basc, on visc, darrerament ens miren amb certa enveja, cosa molt difícil aquí, que no estan massa acostumats a mirar més enllà de les seves muntanyes...
Em quedo amb les frases:
“Catalunya serà independent a pesar dels catalans i "que Catalunya serà independent a pesar dels independentistes".
Els independentistes, organitzats, ho estem fent molt malament.
Francesc, el PP i el PSOE són poderosos agents de separació entre Catalunya i Espanya; sense el seu concurs obstinat i aclaridor no ens en sortiríem mai.
(Per cert, que fa temps que ja no estic enfadat, i a més et trobo a faltar. T'enllaço de nou. Una abraçada!)
Anna, si SORTU pot participar amb normalitat a les eleccions del País Basc, allí ja no tindran cap motiu per envejar-nos. Ara, si els tribunals espanyols il·legalitzen la nova expressió de l'esquerra abertzale... llavors caldrà exigir la intervenció dels Cascos Blaus i portar Zapatero davant el Tribunal de l'Haia, al costat de Gaddafi.
Jordi, i tan maldestres que han estat els indepes organitzats. Si Rcat i SI haguessin fet coalició a les eleccions al Parlament, ara podrien fer-la també a les municipals de Barcelona (i altres municipis), sense haver d'arrapar-se a les faldilles d'ERC. Trist, tot plegat. Qui va fent la seva via sense cometre grans errors és la CUP.
Conec molts catalans a qui els fa "pena" separar-se d'Espanya, especialment si hi tenen lligams afectius -marits de Madrid, pares de Galícia-... O perquè ho veuen com un fracàs. O perquè pensen que ells no tenen res en contra d'Espanya.
Com que cada vot serà important, també els d'aquests "indecisos sentimentals", penso que és important que diem que nosaltres no anem en contra d'Espanya, sinó a favor de Catalunya. Em sembla inútil perdre més temps de l'imprescindible parlant de com en són de dolents, els espanyols; si ara encara no se n'han adonat, no ho faran mai. Però sí que cal parlar-los dels avantatges d'una Catalunya independent, que podrà parlar d'igual a igual amb Castella, sense acrimònia perquè ja no hi estarà sotmesa. I insistir que som a la UE i per tant, a nivell de negocis i viatges no hi haurà pas cap problema amb Espanya.
Sísí, Anna, al final, el què decideix la majoria de la gent, és l'economia. Perquè si fos la cultura, ara La Vanguardia no seria el diari amb més subscripcions de Catalunya. O ara ja no trobaríem cap cambrer que no sàpiga parlar català, perquè ningú canviaria d'idioma. Etc. El què ens cal per a ser independents és mirar de ser molt, molt pragmàtics. Menys crits i més rigor... especialment en la confecció dels números que han de demostrar que a Catalunya sense Espanya viuríem molt millor.
Està clar que els millors heralds de la independència són els del PP i companyia. Només ens cal atiar-los una mica i ells solets prendran la pira.
Jo no t'he tret mai, cert és que passo menos per casa teva, m'haure d'aplicar.
Una araçada.
Publica un comentari a l'entrada