PARADÍS: Lloc on les coses bones deixen seqüeles, i les dolentes, no.
ANTIPARADÍS: Lloc on les coses dolentes deixen seqüeles, i les bones, no.
És evident que vivim a l’Antiparadís. Cosa que no ens ha de saber greu. Al contrari. Si existís, el Paradís seria ple de fleumes, fóra un món ensucrat i carrincló poblat de figaflors, un lloc sense pes on tothom s’abandonaria a la mol·lície. Com menjar una immensa coca bamba, que ni assacia ni omple, a manera de mannà. Un lloc insofrible, una inacabable depressió de cotó fluix. Un infern mòrbid en creixement continu.
3 comentaris:
Una bona coca bamba, ben feta, sí que assacia. I ben acompanyada... ja ni t'ho contaria, fins i tot en pots gaudir, i ferm. No confonguis una coca bamba amb una persona bamba. Per l'adjectiu ho dic, res més.
No la confonc pas. Les coques bambes són delicioses (i mullades amb xocolata... mmmm!). Si les invoco per a fer una imatge és perquè són flonges i lleugeres. Però sí que tens raó: també arriben a assaciar.
L'Antiparadís podria ser l'infern.
De totes maneres què en trauria d¡estar-hi en contra. Un i altre es necessitne, sols així es justifiquen llur simplesa.
No hi ha coses bones i coses dolentes ... les coses, coses son. Que ens semblin bones o dolentes no sempre depenen de llur essència. Les seqüeles també depenen d'on aterren. Una bona llavor mai germinarà en terra erma.
Publica un comentari a l'entrada