dimecres, 17 de desembre de 2008

Per què no estimo el PSC

“Tu no ens estimes, Joan”, em diu un militant del PSC. “Molt fina, l’observació”, responc. “¿I com voleu que us estimi?”. Miro d’explicar-li, amb poques paraules, el perquè del meu desamor. “Imagina’t que sóc una dona. Que ve un i em viola, i em clava una pallissa de ca. Quedo baldada físicament i psíquica: em deixa feta una piltrafeta. Jo que identifico l’agressor i el denuncio. Anem a judici. I allí, a la sala -com és lògic-, el meu agressor té un advocat que el defensa. L’advocat es diu PSC. I el seu client guanya el plet -com sempre, perquè els magistrats, lluny de ser imparcials, són hooligans del client del PSC. Servidora ja puc anar a judici tantes vegades com vulgui, que perdo sempre. I a més, pago les costes del judici. Per variar.”

No sé si li ha quedat clar.

3 comentaris:

kiku ha dit...

ras i curt;CORNUTS I PAGANT EL BEURE!!!.

JOAN CALSAPEU ha dit...

Sí, sempre igual. Fins que diguem ja n'hi ha prou d'aquest color.

Benvingut a la Catosfera, Kiku.

Ponadot ha dit...

¿Com pot hom que es vullga català estimar el PSC-PSOE, si és un partit espanyol 'afincat' a Catalunya? Els vertaders catalans volem el millor per a Catalunya, els vers catalans volem la independència: ¿com ser català i estimar el PSC-PSOE? És impossible. Els 'sociates' són unionistes: no poden ser catalans.