Pensomiar

Somni i pensament interseccionen en una franja de territori que els és comuna. És el lloc on somiem pensaments i pensem somnis. L’àmbit en què el pensament flota damunt no res, sense anses ni baranes, i les pensades tenen la forma i la consistència dels somnis. L’interregne del somieig. La casa dels surrealistes. El meeting point de la ment. L’indret on ens descobrim de faisó més autèntica, complexa, caòtica –no cal dir que inconfessable.

És en aquest rebedor on conflueix la majoria de gent que viu dins nostre: n’hi ha un que parla per les butxaques i un altre que calla com un mort; hi ha l’aventurer, el triomfador i el cafre; hi ha el qui fornica amb fantasmes i el qui fuig esperitat de qui-sap-què. De vegades no hi som tots. Però qui no falta mai és el somiador, car és ell qui fa de pont entre els dos àmbits i dinamitza el territori compartit.

Del que fem en aquest lloc en podríem dir pensomiar; ço és, fer mescladissa de mots i de colors, de records i visions, de pensaments i deliris, d’idees i formes, i deixar que aquesta massa informe es desplaci a lloure, sense brida, rumb ni designi. És el moment –crec– de màxima creativitat potencial, i sovint es presenta en l’avinentesa d’un esforç físic sostingut (com anar amb bicicleta). Els qui volen treure’n rendiment no surten de casa sense una llibreteta i un llapis.