dissabte, 6 de desembre de 2008

La textura de l'ésser

“Hi ha moments en què, sense saber gaire per què, sents el que podríem dir-ne la textura de l’ésser: aquest gra fi i fràgil, resistent i flexible. I et sents una mica perdut i una mica sorprès, fins que, per sort, el ritme de les coses torna a agafar-te i n’estàs content inconscientment, i penses que estar viu és la normalitat i en sents una secreta joia. I fas tots els possibles per esborrar l’angoixa.”

(Albert Ràfols Casamada, D’un mateix traç, 1994)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El traç, el color, i la paraula afegida dibuixen RÀFOLS CASAMADA
com un home d´ART.
Gràcies
Imma

JOAN CALSAPEU ha dit...

Ràfols Casamada toca les coses per fora i les mira per dins. Els seus quadres copsen la textura externa i els colors interns. Això es diu aviat.