dilluns, 15 de desembre de 2008

Guia pràctica perquè els pares puguem llegir

Perquè els nens no ens deixen. Vet aquí el problema, i no pas que els fills no es facin lectors –amb tots els respectes deguts a en Joan Carles Gibrés i la seva Guia pràctica, que vaig trobar ahir (sospitosament) camuflada dins el diari. I és que ja n’hi ha prou de nens i de nenes i de puericultura i de pedagogia i de filioteràpia! ¿I nosaltres què? ¿Qui ens defensa? Us ho dic de seguida: jo. I ja que un atac no ha pogut ser, la millor defensa serà un contraatac. Heus-lo ací en forma de decàleg admonitori:

1) Els nens, a jóc ben d’hora –i no s’hi valen plors.

2) Feu per manera que dormin bé: l’endemà faran matinades.

3) A l’escoleta, pagueu de grat el plus de menjador. Us estalviareu quatre (!) viatges d’anar i venir, i havent dinat tindreu temps per llegir.

4) Obsequieu els avis amb la presència esponerosa dels nens: ells no desitgen altra cosa –fins que rondinen.

5) Exploteu sense límits ni complexos el recurs cosins: ells no se n’adonen, que els utilitzeu.

6) Deixeu que les mares gaudeixin dels fills, i feu-ho durar fins que hi hagi signes de maror.

7) Complimenteu els vostres germans, perquè quan estiguin a tir s’avindran a cangurar el marrec una estona –no us sabran dir que no.

8) No patiu gens, pares com jo, si veieu poc els fills, car sou com el portaequipatge d’una bicicleta: si no hi és, la bici va igual, i si hi és, serveix sols per carregar trastos.

9) No porteu el nen al parc sense dur un llibre a la butxaca: sovint hi ha animadors infantils free lance que entretenen la canalla de franc.

10) Quan sigui el dia i l’hora de dur el nyec a la piscina, simuleu una indisposició: tindreu la tarda lliure, guanyareu temps per llegir i també qualitat de vida.

4 comentaris:

kiku ha dit...

jo hi afegiria que,posats a fer,els fills ja neixin amb divuit o vint anys.d'aquesta manera ja campen sols i com a minim a l'hora de llegir no emprenyen.

JOAN CALSAPEU ha dit...

Tu m'entens, Kiku!

Sadurní Vergés ha dit...

Tard o d'hora tindré fills, tot i que ja intueixo les dificultats que comporta. M'aprenc el decàleg de memòria per tenir-lo ben present quan em calgui!

Salutacions,
S.

JOAN CALSAPEU ha dit...

Salutacions, Sadurní. Sobretot, aprofita ara que no tens fills per llegir molt i escriure una mica. Més tard, el temps es redueix a la mínima expressió i has de reconquerir-lo a queixalades, de mala manera. CARPE DIEM, lector.