diumenge, 28 de desembre de 2008

No-res

No sóc el que penso, perquè el que penso és exterior a mi. No sóc les meves emocions, perquè les emocions són fugaces. Sóc els meus sentiments. Però els sentiments muden, experimenten metàboles de tota mena (fan giravolts imprevisibles i sobtats, estan subjectes a estrips i trencadures, tenen daltabaixos...). És per això que no sóc res. Però ja no m’importa -vet aquí la novetat.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

som una successió del que vam ser i una esperança del què serem

JOAN CALSAPEU ha dit...

Hummmm! El que vam ser ja no hi és, el que serem encara no existeix, i entremig pràcticament no hi ha ningú.