dilluns, 8 de desembre de 2008

Barretines i espardenyes a Colòmbia


En el darrer Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica hi va haver exposicions molt convincents, i d’altres que, tot i anar ben senderades, encara són verdes. Em va cridar l’atenció l’estudi de Xavier Colomer-Ribot sobre el substrat català de Colòmbia. La cosa anava d’espardenyes, de barretines i de lèxic. Amb permís d’en Xavier, us faré cinc cèntims dels induments.

A les sabateries de Colòmbia venen les nostrades espardenyes de vetes i espart. Les anomenen alpargates o los alpargatas, i les descriuen així: “Con suela de cabuya retorcida y capellada de algodón en hilos gruesos de colores blanco y gris oscuro. Del empeine a la punta de los dedos van dos hilos gruesos, rojos, como adorno. Al otro extremo de la capellada, va una ansa, ancha como un dedo y plana, que se ajusta detrás del jarrete y de la cual se sujetan los cordones que han de atarse sobre el empeine”. Aquest calçat l’usaven els pagesos al tros i forma part de la vestimenta tradicional del paisa (a saber, els íncoles del departament d’Antioquia -capital Medellín-, dels quals es diu que s’assemblen als catalans perquè tenen fama de treballadors i independents). Oi que és curiós?

A la bandera de Colòmbia hi ha una barretina. El primer que hi va reparar, per aquí, va ser Jordi Bilbeny -que té, entre altres virtuts, la de ser un bon observador. Els colombians en diuen “gorro frigio” i l’atribueixen a la influència de les idees de la Revolució Francesa. La barretina compareix també als escuts d’alguns departaments de Colòmbia i també als d’Argentina, Cuba, Bolívia, El Salvador, Haití, Nicaragua, Paraguai i d’altres. I el fet és que els primers colonitzadors d’Amèrica duien barretina.

Duia barretina el mariner Joan de la Cossa, amo de la nau Santa Maria, quan li van fer un retrat (Museo Naval de Madrid). Hernán Cortés regalava barretines als indígenes en senyal d’amistat (Primera Relación). El mateix va fer Colom tot just desembarcat al Nou Món, i obsequià amb una barretina el primer nadiu que es va enfilar a la seva nau (Diari de Bord). I Theodor de Bry, al llibre Americae (1559), ens mostra els primers mariners que van arribar amb Colom cofats amb barretina.

Això és només una petita mostra dels rastres que van deixar els primers colonitzadors del Nou Món, que foren catalans. Es conserven mapes en arxius no espanyols (a Portugal, a França…), que el censors castellans no han pogut manipular, en els quals la bandera de Catalunya i Aragó senyoreja tots els territoris de colonització “espanyola”. Estan a disposició de qui els vulgui consultar. Si bé sabem prou que la ceguesa més obscura és la mental. Almenys Tirèsies era lúcid.

5 comentaris:

kiku ha dit...

tambe el pare barrufet du barretina i no es catala,sino belga.hi ha colors blau i grana tambe-a l'escut-,i no son ni culers ni suissos els colombians;i molt menys malestrucs(ho dic pel groc teiatreru).l'aligot del capdemunt, pot ser franquista,ianqui o imperial,i fins i tot birrero.no crec que sigui massa cientific(o academic)fer d'una barretina un argument i tampoc usar una espardenya com exemple de catalanitat enlloc;tot i que sempre,i desde fa molts anys,anem amb una sabata i una espardenya(i ara tambe amb barretina colombiana)

JOAN CALSAPEU ha dit...

Sien benvingudes les teves objeccions. Si es tractés només de barretines i espardenyes, admetria que com a argument són insuficients. Passa que hi ha més coses: hi ha el bestiari català traslladat a moltes festes americanes, i elements dels folklore festiu català que retrobem de Mèxic fins a l'Argentina. I el lèxic català, abundantíssim.

I vull subratllar que la senyera de tres o quatre barres vermelles sobre fons groc, esborrada en els mapes en possessió d'espanyols, però llampant en els altres mapes, enllà dels dominis de la Corona d'Espanya, és un símbol inequívoc de presència (i alguna cosa més que presència) catalanoaragonesa.

Bo i així, objeccions com la teva són necessàries i positives: ajuden a sospesar i calibrar els arguments.

kiku ha dit...

benvolgut Joan: soc un fervent creient de les teories del Bilbeny i d'altres,com crec(o vull creure) que molts catalans i/o andorrans.si, hi ha catalans que no hi veuen o no hi volen veure mes enlla del nas.es perque realment no mereixen ser-ho.obrir els ulls no es tant dificil si en fas el proposit.de l'Espanya i dels espanyols ni en parlem,ja que gracies a ells el mon s'ha perdut una bona part de l'historia real de la descoberta d'America.

O.Bach ha dit...

Hola!
M'ha semblat molt interessant el que has publicat. De fet, malgrat no em dedico a la història, m'agradaria saber si tens informació relacionada amb els llocs on es troben els arxius amb les imatges que dius on surt la senyera i/o barretines.
He estat cercant pel web però no se tampoc com arribar-hi.
Gràcies per fer aquest blog tan interessant!
Salutacions!

Anònim ha dit...

Bon dia, Oriol. Gràcies pel teu interès i per les teves paraules. Sobre això que em demanes, trobaràs informació més abundant en el web de Nova Història; guaita aquest enllaç:

http://www.inh.cat/articles/La-barretina-i-la-seva-implicacio-a-America

Salut!