dissabte, 27 de desembre de 2008

El ver evangeli

Desenganyeu-vos: no hi hagué epifania. Els reis mai no van arribar a Betlem: s’extraviaren en el desert –allò de l’estrella és una falòrnia. De primer es van quedar sense carn i sobrevisqueren amb dàtils. Després van racionar l’aigua. Quan es van acabar els dàtils es van menjar els camells. Quan la carn d’origen animal va ser exhaurida, els reis van ordenar el sacrifici d’una tria de patges per devorar-los, però els escollits van pactar amb els matancers l’occisió dels mags, comesa que van dur a terme amb lentitud i plaer, en atenció al tracte que ses majestats els havien dispensat fins aquell moment. La màgia amb prou feines els va servir per mitigar el dolor de les amputacions progressives (ara un braç, suara l’altre, després les cames, tot seguit penó i dídims...), fins que van deperir de la pena de veure’s cruelment escuixats, més que d’altra cosa. Arribats a l’eixida de l’infern, els supervivents van ser presa d’una guarda de lladres i assassins -dels quals no servem bíblica memòria- i perquè oposaren resistència els van segar la llengua i els buidaren els ulls amb culleretes, molt abans de decapitar-los, i les seves despulles van ser ofrenades a les bèsties del desert.

Altrament no s’entendria tot el que va venir després.