El Registre Civil, contra el català

El Registre Civil de Mataró, si més no. Avui al matí ens hi plantem dona, filla i servidor per a fer un tràmit de poca importància i ens fan a mans dos impresos: el primer és per jurar o prometre que no hi ha res que ens privi de contraure matrimoni; el segon conté les instruccions per tramitar l’expedient previ a la consumació del casori civil. Tots dos fulls són en espanyol. Els demanem en català i ens diuen que no en tenen. Mira que bé. El consol és que ens deixen triar l’idioma de la "boda": hi ha una casella per a l’opció Castellano i una altra per a l’opció Autonómico. Ves, la nostra llengua és anòmica: ja se sap que no tenim entitat ni identitat, i si en tenim cal amagar-la, no fos cas.

Emperò, ni ens consolem ni ens conformem. Formalitzem una queixa a l’Oficina de Garanties Lingüístiques i m’afanyo a redactar aquesta nota. Ja sé que ni l’una cosa ni l’altra no serveixen de res, però d’alguna manera m’he d’esbravar, no? Almenys així deixem constància del que molta gent fa veure que no sap: 1) que el Registre Civil es passa per l’arc de triomf la Llei de política lingüística (art. 13.2: "Tothom té dret a relacionar-se amb l'Administració de Justícia en la llengua oficial que esculli, i a ésser-hi atès."); 2) que les lleis que protegeixen la llengua catalana serveixen per mocar-se, i 3) que el Govern de fireta que tenim no empara els il·lusos que intentem viure en català a Catalunya.