El cosinet andalús

“I llavors va fer el mateix que havia fet amb el terròs de l’hort: el va desfer dins el puny. Ho va fer amb força, perquè va serrar les dents i tot. [...] Quan va esquinçar l’embolcall per treure’n el polvorón, i tement jo que el pastisset hagués quedat convertit en un grapat de pasta farinosa i fosca a punt d’escampar-se per terra, damunt la catifa ben aspirada del menjador, la sorpresa va ser considerable: allò de dins havia adquirit una forma de bunyol, encara més lletja que la forma original, però havia quedat ben compactat, havia guanyat consistència. Una consistència –com va apuntar el cosinet– típicament de galeta.”

Aquesta lliçó sobre la ingesta de mantegades –em temo que la paraula catalana no reïx a suggerir la textura del pastisset com ho fa el mot original– és un fragment d'El cosinet andalús, un conte de Nadal amb què Jordi Llavina m’acaba de felicitar les festes. És la “postal” més elaborada i bella que he rebut. Acompanyen el text una col·lecció de rostres enfredorits de catalans que ho són de fa poc i que, com el cosinet andalús amb els polvorones, tenen moltes coses per ensenyar-nos. Gràcies, Jordi. Bon Nadal i venturós 2009.

Felicitació i desig que faig extensius a tots els que llegiu aquestes retxes.